Aquesta setmana va sortir el cap de l’estat espanyol, el Rei Felip VI. Ens renyava als catalans des del seu despatx. Alguns, quan ens vam assabentar que compareixeria, de seguida anticiparem que diria paraules com les del seu pare la nit del 23F del 81. Com ja s’ha dit, en aquella data, l’actuació del pare va servir per justificar i afiançar el seu règim. En aquesta ocasió no només no va funcionar sinó que va aconseguir tot el contrari: donar sensació d’una enorme debilitat del règim (tots hem sabut d’una piulada que ha fet fortuna aquests dies sobre el joc dels escacs i el que passa quan has de moure el rei). El rei despullat i llegint discursos de Soraya és una imatge ben lamentable i demostra que aquesta vegada la “jefatura” i “el estado” no van ser capaços de “restablecer el orden constitucional” a Catalunya. El dia 1 d’octubre vam votar tot i que Rajoy i esbirros es van matar a dir a tot arreu i a tothom que no ho faríem.

Certs líders polítics espanyols diuen en privat que ho tenim fotut perquè "l'Estat ho aguanta tot” i ho diuen malgrat que aquest va perdre el dia 1 i es va demostrar davant del món que no és cert.

L’Estat no ho aguanta tot, malgrat una maquinària de guerra enorme basada en la desinformació, les porres policials i els vaixells al port plens de Guàrdies Civils amb ganes d’anar “a por ellos” no van ser capaços d’evitar que Catalunya s’expressés democràticament i votés el dia 1 d’octubre.

L’Estat no ho aguanta tot, doncs tota l’agressivitat verbal i física mostrada abans, durant i després els va passar factura a nivell internacional fins al punt que, ni que sigui tímidament, van haver de demanar disculpes per l’actuació policial.

L’Estat no ho aguanta tot i es va posar de relleu de seguida que vàrem veure trontollar l’Ibex 35 i com, de seguida, alguns s’han esforçat a abaixar el to i, malgrat que tenen un entorn que els demana sang catalana, s’han vist obligats a assumir un perfil baix.

L’Estat no ho aguanta tot i ens n’adonem quan veiem els telèfons traient fum perquè la prima de risc es dispara i comencen a sortir mediadors de sota les pedres.

L’Estat no ho aguanta tot i, de fet, en els últims anys, no és la primera vegada que ens queda clar. Sinó de què, per una trucada des de Washington, uns senyors van posar-se d’acord en canviar la constitució en qüestió d’hores malgrat haver repetit manta vegades que era intocable?

L’Estat no ho aguanta tot ho veiem quan, tot i haver-nos amenaçat de que no seriem capaços de pagar els nostres pensionistes ells han hagut de demanar un préstec de 10000 milions d’euros perquè ja han eixugat la caixa de les pensions i ja no els arribava per pagar els torrons de nadal.

No senyors no, l’Estat no ho aguanta tot i l’FMI ahir ja els va avisar. La globalització, amb totes les seves mancances també ha fet això: que l’estat no sigui capaç d’aguantar-ho tot.

Els errors que faci l’Estat en el procés d’alliberament català els pagarà amb diners i amb primes de risc a més de 600 punts que potser si que obligaran a intervenir lideresses alemanyes.

El crac de l’economia espanyola va començar aquesta setmana i els moviments propagandístics d’endur-se seus d’empreses a territori espanyol es van rebel·lar maniobres fútils i més aviat ridícules quan la retirada de dipòsits del Sabadell per part de molts catalans van començar a impulsar fortament a la baixa la seva cotització.
En tot cas sabem que els catalans de les pedres en fem pans i si hem ressorgit d’altres vegades també ho farem aquesta. D’altres, potser no es pot dir el mateix, cal que ho vulguin i els ajudarem com sempre hem fet però primer cal que ens respectin. S’haurien de considerar avisats amb el que hem vist aquesta setmana.

El temps ho dirà però de ben segur que l’Estat no ho aguanta ni ho aguantarà tot.