El traspàs de Dolly Parton ens porta a una cançó, Islands in the stream, que potser no és de les primeres que et venen al cap quan penses en la diva de Tennessee, però que li va subministrar un sonat èxit comercial l’any 1983. La peça no era seva, sinó de Barry, Robin i Maurice Gibb, és a dir, els Bee Gees, que la van compondre pensant en Diana Ross i que van acabar cedint-la a Kenny Rogers, qui es va decidir a cantar-la a duet amb la seva amiga Dolly (i els Bee Gees fent-ne cors). 

Però, per als catalanoparlants, Islands in the stream possiblement és un xic menys coneguda que Illes dins un riu, l’adaptació, molt acurada, que en va fer Tomeu Penya uns anys més tard, el 1994, per a l’àlbum Una aclucada d’ull. No m’agraden els articles de música que se sustenten en les xifres i els rècords, però veig que a Spotify porta més de tres milions d’escoltes, que no és poca cosa, i cal consignar-ho. És una versió molt ben feta, tant en termes sònics com lírics. Hi prenen part músics com ara Toni Pastor (qui va ser còmplice a la producció dels discos clàssics d’Antònia Font, membre de Música Nostra, còmplice actual de Maria del Mar Bonet) i transmet l'encreuament de la sonoritat acústica, amb tènues ressons country, i la producció pop que ja mostrava l’original i que li va servir a Penya per arribar al gran públic. 

Però el més distintiu d’Illes dins un riu és la interpretació vocal, la mallorquinització d’aquesta peça amb vestigis de la cultura de Nashville. El country és una música arrelada a la terra i Tomeu Penya trasllada aquest esperit a la seva adaptació, on juga un paper central el duet amb Adriana Ceballos, cantant mallorquina d’origen argentí de trajectòria estranyament discreta, a qui fa uns anys es va poder veure participant a La Voz senior. El punt culminant és quan ella li dona la rèplica i tot seguit totes dues es troben i, abans de la tornada, es veuen “plegats, sense pressa”, “fent l’amor l’un amb l’altre”, amb uns picarescos “ah ah” que completen el vers i posen la cirereta del duet. Sembla que Nina havia estat la primera candidata de Penya i que no van arribar a un acord, i no sabrem mai si hauria estat capaç de superar la complicitat perceptible en aquell enregistrament. 

Fa trenta anys, aquest mallorquí de Vilafranca de Bonany omplia el Palau d’Esports de Montjuïc, ben ple de catalans que es va posar a la butxaca un a un. Penya va ser mainstream a Catalunya en aquell temps, i el vídeo d’Illes dins un riu el va enregistrar l’equip d’Sputnik, de TV3. No fa gaire, Els Amics de les Arts el van reivindicar fitxant-lo per compartir un dels seus temes, Tothom es separa, i van fer bé. En pau descansi, doncs, la benvolguda senyora Parton, i gaudim mentre puguem del ventall de recursos de Tomeu Penya, cantant de veu aspra i tendra, un autor tocat pel do de la senzillesa, capaç de descriure la solitud i la melangia a la balada Plou i de compartir les seves passions més baixes a ritme de rock and roll a la graciosa i letal El dimoni dins jo.