Em puc imaginar el gos tofoner entrant despistat al pis. “Busca, busca!" L’animal ensinistrat ha de saber passar de l’olor del conillet d'indies i del hàmster que fa la passejada matutina per la rodeta. Ara toca concentrar-se només en trobar bitllets. No sé si els euros, els dòlars o les lliures esterlines fan la mateixa olor, o si un gos pot destriar davant de quins ha de mostrar senyals de victòria, o si sap diferenciar els bitllets de 5 dels de 500. Segurament no.

El darrer espectacle mediàtic de les forces de seguretat i justícia de l’estat espanyol ha recordat a molta gent els pitjors moments de la història europea del s. XX. El record dels camises pardes o de les SS, l’eliminació dels rivals polítics, dels que “pensen diferent”, a través de l’ús il·limitat de l’estructura de l’estat -que hauria de ser de tothom i no tan sols de la classe que els controla- és un fantasma que plana fa temps sobre l’estat espanyol. I la darrera operació ens l’ha posat de nou al “top of mind”. Esperem que quedi només en un fantasma i un dramàtic record.

Què en sap el gos tofoner de tot això? Ell a ensumar. Busca que buscaràs, topa amb la gosseta sexy del pis que se’l mira amb menyspreu aparent fins que ell se li acosta massa i li olora el cul. “Bup! Grrrr!” Es gira feina extra a l’entrenador caní. Haurien hagut de treure la gosseta del pis abans, però ja se sap que en algunes operacions policials de vegades hi ha coses que fallen. Gràcies a Déu que aquest cop això no comporta risc per a les persones.

Apa noi, segueix ensumant i no et distreguis. Ensuma que ensumaràs... De cop i volta ha trobat alguna cosa que promet. Sí, per fi hem trobat les proves, els diners. Amagats maliciosament a l’habitació del fill petit.

El gos i el porquet guardiola es miren de fit a fit. Durant breus segons es fa un silenci total. La tensió de l’ambient es podria tallar amb un ganivet. Però s’interromp quan esclata el plor de l’amo del porquet, en adonar-se que li volen prendre la guardiola. Els versos de Nadal li van sortir tan bé! Pares i avis -davant un tió esgotat de tant anar de ventre- li van compensar quan va passar el plateret. Ja pots plorar ben fort nen, avisa que no estàs disposat a deixar que t’ho prenguin sense fer-ho saber a tothom. Que no hi ha dret.

L’èxit del dia dels gossos tofoners -i dels porquets ensumats- no es mesura pels feixos de diners trobats, sinó per la repercussió mediàtica. I, com en la infame nit dels vidres trencats alemanya, per la por infligida als ciutadans que pensen diferent. I sobretot per la pèrdua de confiança de la resta de ciutadans en la honorabilitat dels ensumats.

No has trobat feixos però no passa res, quisso, pots tornar a la caserna. T’has guanyat el sou avui, ensumant “como perro por su casa”.