Fa uns anys que en clau política espanyola i catalana es parlava de la rectificació. D’aquest Estat que l’any 78 es feia un dibuix de l’Espanya de les autonomies, venut a tort i a dret. Recordo de la meva etapa com a corresponsal a Madrid com l'expresident Felipe Gonzàlez cada vegada que feia un viatge arreu del món venia la transició de la dictadura a la democràcia com a modèlica, i Alfonso Guerra dient que l’Espanya de les autonomies era molt més descentralitzada que qualsevol model federal per avançat i alemany que fos. La quadratura del cercle, que no els feia entendre que això de les autonomies no podia ser un model tancat, que és un model dinàmic que reclama adaptacions i millores.

Qui diu model d’Estat diu Constitució, qui diu model d’Estat diu el seu Cap, un rei que ha de ser modèlic, i que ha de justificar molt bé el seu paper per ser acceptat en temps, ara, d’intel·ligència artificial. I és que la història és prou sabuda, encara que cadascú l’explica com vol. Hi ha un moment que, en funció de la pulsió de qui ha governat, Aznar, posem per cas, es considera que s’havia de recular, que la cosa havia anat massa lluny. I aquella regressió i la manca d’ambició, va acabar donant cos a una aspiració més forta, la de la independència, que va desbordar la rectificació de l’Estat que no va arribar mai. Tot això molt resumit i estalviant-vos tot allò “que tu i jo sabem i que sovint oblidem” com cantava Raimon.

De la no rectificació, ara a l’Estat segons li suggereix Nacions Unides li toca reparar. Li diu el Comitè de Drets Humans que ha escoltat la queixa del president Puigdemont i que diu que l’Estat va trepitjar l’article 25 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, és a dir, el dret a presentar-se i de ser elegit en unes eleccions i d’exercir com a representant públic, allò que seria l’essència del govern democràtic. Els diu que van fer servir el delicte de rebel·lió per retirar-li l’escó. L'ONU pren nota també sobre el fet que només l’exili ha garantit que no anés a presó si Puigdemont hagués tornat per ser investit al Parlament, però en aquest cas es queda a mitges, diu que no hi ha trepig.

El cas és que ara dona mig any al govern espanyol perquè repari. Una reparació que segons el seu advocat i promotor de la denúncia del cas Puigdemont contra Espanya, Ben Emmerson, amb Neus Torbisco-Casals i Nico Krisch, només pot passar, ara cinc anys després dels fets, perquè caigui la causa. Les Nacions Unides, que ara es pronuncien per primer cop sobre l’exili català, ho havien fet abans en termes semblants sobre els presos Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull i Josep Rull, i també tenia mig any per reparar.  Espereu-vos asseguts. El que diu la ministra Nadia Calviño, és el que hem sentit sempre, que Puigdemont torni i que el jutgin. Ni rectificació, ni reparació. Tant és que ho digui l'ONU com el Sursum corda.

[noticiadiari]2/256265[/noticiadiari]
A banda d’acumular cartes, o estirades d’orelles a l’Estat, caldrà esperar a saber què passa, aviat, amb la immunitat de Puigdemont, Comín i Ponsatí, per saber què passa amb el seu retorn, i la impugnació de la causa de l’1 d’octubre.