Mentre que una organització de criminals autoproclamats Estat Islàmic continuen decapitant, cremant, llançant al buit i esclavitzant tota aquella gent que no s’ajusta al seu ideari obscur i apocalíptic, les ninges i les darth vaders a Catalunya s’exhibeixen amb total normalitat. Certament, aquest debat de la burqa és cansat i un xic fals. Però és que no es tracta de la burqa o del niqab. Es tracta de que som al segle XXI i no a l’Edat Mitjana. Es tracta de garantir la seguretat pública de tots els ciutadans. I em sap greu, no podem tolerar ninges ni darth vaders en espais públics. I això en cap cas és un atac ni als musulmans, ni a l’Islam.

Sorprenentment, tant l’Ajuntament de Lleida com el de Reus van veure les seves prohibicions d’aquest tipus de vestiments suspeses pel Tribunal Suprem espanyol. A França, com a Itàlia, estan prohibits per llei. A Tunísia, país on predomina la fe musulmana, és prohibit per llei des del 2008. Al 2014, amb l’amenaça gihadista planant sobre la població, les mesures de seguretat s’han endurit després de que una unitat de la brigada antiterrorista tunisiana va detenir jihadistes de sexe masculí amagats darrera d’aquest vestit ombrívol.

Reconec que, de manera general, la prohibició no és el mètode més eficient per solucionar un problema. Però no estem en una situació normal. Malauradament, ens toca viure aquests temps obscurs, on la ira, l’odi i la ignorància d’uns pocs radicals ben organitzats s’expressen a través de la covardia i la salvatgeria. Tenim un problema global que hem de solucionar junts. Encara que sembli insuficient per les ales més dures, la única arma que tenim i que pot capgirar la situació a la llarga és l’educació i la inclusió.

Ara bé, em fa l’efecte que una part de la societat catalana (i d’altres societats occidentals) –desgraciadament presonera dels amalgames- encara necessita entendre que posar totes les persones procedents d’una cultura musulmana o, com es diu des de determinats mitjans, “amb aparença àrab” (aprofito l’avinentesa per recordar que l’àrab és una llengua i no una ètnia, i que tots els àrabs no són musulmans i vici versa) al mateix sac que uns criminals pertorbats té conseqüències nefastes a nivell de la cohesió social. Tothom a Catalunya té un amic o amiga “moro” o “mora” (una paraula que sona força despectiva avui, una mica com la paraula “nigger” als EUA). Oi que la majoria dels vostres amics “moros” o “mores” no són lladres i terroristes? Crec que en això, gairebé tothom hi estaria d’acord, menys aquella gent que tenen per tradició utilitzar conflictes electoralment, i no cal dir els partits feixistes i xenòfobs.

La burqa o el niqab són símbols d’exclusió social, de desigualtat, de rebuig i de submissió. Convé recordar que una de les vies d’accés a l’extremisme de tot tipus és la marginalització, sigui voluntària o induïda. Es quan una persona o un col·lectiu se sent acorralat que es produeix el clima de rebuig. Malauradament, hi ha gent econòmicament poderosa i intel·lectualment perillosa que busca mantenir poblacions senceres en la gàbia de la ignorància, tant aquí com a nombrosos països musulmans. N’Anselm Turmeda, important figura de la literatura catalana del segles XIV i XV, deia: “Diners fan bé, diners fan mal, / diners fan l'home infernal / e fan-lo sant celestial, / segons que els usa”.