De qui és la Rambla?

«Fa molt més fàstic el discurs polític (i de retruc, mediàtic) sobre la commemoració de la tragèdia que tota la brutícia acumulada en els barris més castigats»

15 d’agost de 2018
De qui és la Rambla? Dels que l'hem passejada des de ben joves, baixant al centre des dels barris obrers de la perifèria i gastant en alguns dels seus cafès adjacents (un luxe si era el del Liceu!) les vint-i-cinc pessetes de la setmanada, quan encara no teníem edat per treballar?

O potser la Rambla és de qui, com el meu avi, arribà del sud d'Espanya per fer l'alicatat de la seva culminació superior, la plaça Catalunya, avantsala de l'altra Rambla, la que escala pendent amunt cap al Tibidabo?

O potser la Rambla és dels que, en al·luvió creixent, la visiten arribant des de terres cada cop més llunyanes, atrets per la descripció superlativa que Hemingway va fer de l'estrany carrer?

De vegades penso, però, que la Rambla és dels que exploten les infames i surrealistes botigues de souvenirs que s'acumulen a les seves voravies, tots ells per la mateixa i fosca mà, poc vigilats i controlats per aquest ajuntament que, ara més que mai, sembla incapaç de governar la dimensió complexa d'aquesta urbs?

I fa un any vam poder començar a sospitar que la Rambla era (també) dels que la van utilitzar per matar un dia d'agost que aviat commemorem? I que també era dels que ara discuteixen sobre l'avinentesa que vingui aquest o aquell governant, fent de la mort el negoci impúdic per vantar-se de la pròpia competència, dels propis herois, de les pròpies glòries, mentre es denigren o obvien les qualitats dels altres, i se celebren els errors aliens?

Fa molt més fàstic el discurs polític (i de retruc, mediàtic) sobre la commemoració de la tragèdia que tota la brutícia acumulada en els barris més castigats i que tot l'abús produït per la mala gestió del fenomen turístic, les ànsies especulatives de propis i estranys i el bonisme ingenu dels incompetents. I ja és dir!!

Els que haurien d'absentar-se de la cita del dia 17 són les víctimes vives. Les mortes, de ben segur que són absents d'una Rambla que, com es diu de la muntanya, ni ens desitja cap mal, ni ens salva quan el mal arriba. Que quedi l'espai, la Rambla, a disposició de la lluita indecent entre els governants. Aquell dia, tota per a ells.