Sembla  que el gruix del nostre cervell és reptilià: no actua racionalment, ans per instints primaris com la gana, el sexe, la basarda. Mil·lennis d’esforç contra la nostra natura primigènia hi han afegit certes dosis de racionalitat, de sentit moral, d’elevació emotiva. Diuen els que en saben que sols la primera part del què escric serà llegit i entès, per tant, ho diré ràpid: som tan rèptils i tenim tanta por a perdre el poc guanyat que ens prendran l’honor per un bocí de pa.

Algunes portades de diaris venen la cortina de fum del “ministre exbancari” De Guindos com la mesura que pal·liarà els desnonaments, però és obvi que la dació en pagament ni la volen els bancs (bones pràctiques ara?), ni la permetria qui encara pot pagar la seva hipoteca (molts cops més gran que l’actual valor del pis), si veiés que es perdonen deutes entregant immobles.

¿I què tal la “bona idea” de poder cobrar de les administracions públiques moroses, mitjançant diner bancari al 6 per cent? O sigui, que per això sí que hi ha diner a prestar; o sigui, que cornut dues vegades qui va proveir un ajuntament; o sigui, que malgrat tanta llei de terminis per pagar, les administracions continuaran sense fer-ho. Aquest que sí és un regal als bancs que han comprat diner a Europa a l’1 per cent!

I per donar pals a cada banda, altres portades fan sang amb la mani de València, on, cosa ben estranya essent canalla d’institut, sols sis de la trentena de detinguts eren menors d’edat... I la resta? Pares o profes els acompanyaven? Curiosa protecció. Curiós país on es pega a polis, mestres, pares i metges i no passa res...

Mentrestant el corredor mediterrani pot esperar, l’Ebre potser tindrà més aigua demà, el Prat ja està bé com està, i les balances fiscals formaran part de la litúrgia del Parlament, com els discursets d’agermanament amb la gana de Rússia, els familiars d’un exiliat de pro, o un dret a decidir que mai s’aplica a res. I s’hi barallaran per veure quines subvencions sí i quines no, oblidant, com va dir Laporta (i jo), que els lliberals no han d’entendre de subvencions a ningú.

Necessitem coratge, president, no basarda, i recordar que l’honor sols es perd un cop, perquè amb dificultat es recupera. I si convoqués eleccions? Potser s'enduria alguna sorpresa..