A l'Antiga Roma, el fanàtic era l'il·luminat que freqüentava els temples i patia de deliris místics. Per extensió, el fanàtic és tot aquell que porta les seves creences a l'extrem d'abandonar l'esperit crític. És evident que tots portem un fanàtic dins. Convé mantenir-lo a ratlla perquè el fanatisme és incompatible amb la intel·ligència i ens porta directes cap a l'odi. En temps de sacsejades, injustícies, atropellaments (en el sentit literal) com els que ens han tocat i ens tocaran viure, el fanàtic s'activa fàcilment. Sense que serveixi de precedent, en un atac d'auto-ajuda, avui us proposo un decàleg d'accions perquè el nostre fanàtic interior no aconsegueixi enterbolir-nos el seny. Si esteu en la fase de no voler combatre'l, consulteu al vostre farmacèutic.

1. Passejar. Això ja s'ho sabien els peripatètics, aquell grup de deixebles d'Aristòtil que caminaven per pensar més bé. L'activitat física mesurada activa la sang del cos i ajuda a adoptar el to adequat perquè floreixi la reflexió, que és a les antípodes del fanatisme.

2. Fer flexions. Si ja sou a la fase de combatre helicòpters a cops de fona, deixeu-vos estar de passejades. Cremeu energia a base de flexions, piscines i quilòmetres. La mama us ho agrairà, mai un helicòpter no ha caigut a cops de fona.

3. Viatjar. Preneu distància per agafar perspectiva. Un cap de setmana a París, a Madrid? Hi ha moltes maneres de veure el món. Els viatges en forma de lectura, cinema, fugida al camp... també serveixen.

4. Llegir Història. Per exemple, podeu celebrar l'aparició de la nova revista El món d'ahir, tornar a Sàpiens o a L'Avenç, i llegir La defensa de les constitucions de Catalunya. El tribunal de contrafaccions (1702-1713), de Josep Capdeferro i Eva Serra. No vam néixer pas ahir!

5. Conversar. I la gràcia és fer-ho amb els qui no siguin de la vostra corda, és clar. Orella parada i argument sòlit. No hi ha res que desactivi més al nostre fanàtic interior.

6. Meditar. Una estona de meditació -per no dir-ne oració- ajuda a recarregar piles. El recolliment no és desentendre's sinó enfortir-se.

7. Mirar el món. No tot es redueix al nostre melic. Galícia crema, Califòrnia, també, els refugiats no s'han esfumat per art de màgia i el planeta continua escalfant-se.

8. Dosificar el tuiter. Les xarxes són un gran adob per al fanatisme. Hi solem seguir els qui pensen com nosaltres i, especialment, els tuits, per la seva llargària, són generadors de proclames enceses.

9. Riure. L'humor és un gran desactivador de fanatisme. Mireu Polònia, El Intermedio, truqueu l'amic que tingueu a Cadis. És sa.

10. Desconfiar. Ho sento, però és així. Encara que ens diguin que ara no toca, sempre s'ha de mantenir el sentit crític i l'autocrític al 100%. És imprescindible.
Venen revolts, ens haurem de cuidar.