La diferència de plantejament del procés cap a la independència entre ERC d'una banda, i Solidaritat i Reagrupament de l'altra, s'està plantejant sovint sobre la qüestió de si s'ha de proposar fer un referèndum sobre la independència de Catalunya a la propera legislatura, o bé fer una declaració unilateral de la independència quan s'assoleixi una majoria de diputats que hi siguin favorables com a primer pas, amb un referèndum posterior per ratificar la declaració.



La realitat és que el referèndum sobre la independència ja s'està fent, és la consulta que s'organitza de forma independent a cada municipi i que va iniciar-se a Arenys de Munt el 13 de setembre de 2009. Els partits haurien de reconèixer millor l'impacte de la consulta organitzada per la societat civil, que ha fet molt més per l'avenç de l'independentisme que no pas cap dels partits polítics. Un referèndum d'independència mentre Catalunya sigui encara una comunitat autònoma espanyola no serà mai acceptat per l'estat anticatalà (així es com jo crec que hauríem d'anomenar l'actual Estat espanyol), i per tant, igual que la consulta, no serà vinculant segons aquest estat, però sí que ho ha de ser pel poble català.



El problema principal de la consulta popular sobre la independència que s'està realitzant és, en primer lloc, la baixa participació, i en segon lloc, que els polítics catalans que ens representen al Parlament no s'han compromès a actuar en conseqüència de cap manera en funció de la voluntat democràtica del poble de Catalunya expressada a les urnes. I això és el que ha de canviar si ERC vol organitzar un altre referèndum diferent.



Per a ser creïble, la proposta d'ERC ha d'admetre la impossibilitat de que l'estat anticatalà accepti que el referèndum sobre la independència sigui oficial i vinculant. Per tant, caldrà fer el referèndum amb el mateix mètode amb què s'està realitzant la consulta. Les diferències serien, en primer lloc, que se celebraria el mateix dia a tot Catalunya, i en segon lloc, que abans s'hauria d'aconseguir una majoria de diputats al Parlament que es comprometin a actuar en conseqüència seguint la voluntat expressada pels catalans (si cal, després de dissoldre el Parlament autonòmic i convocar noves eleccions). Això automàticament faria augmentar la participació, perquè els ciutadans entendrien que el referèndum és vinculant per més que ho negui l'estat anticatalà.



Obtenir aquesta majoria de diputats disposats a actuar en conseqüència (afegint-li si cal la condició d'un cert mínim de participació en el referèndum) no hauria de ser més difícil que obtenir un suport majoritari a favor de fer el referèndum, perquè si un referèndum no hagués de tenir cap conseqüència pràctica, aleshores no caldria fer-lo. I si els catalans votéssim a favor de la independència, l'única forma d'actuar per respondre a aquesta voluntat seria la de fer una declaració unilateral de la independència (si cal, després de dissoldre el Parlament i convocar noves eleccions, i d'un procés de negociació internacional amb els països que haurien de donar suport i reconèixer el nou estat català). Possiblement, després de la declaració unilateral i del reconeixement per la comunitat internacional, caldria fer un segon referèndum de ratificació, que ara sí seria reconegut com a vinculant per l'estat anticatalà ja que s'hi veuria obligat.



Crec doncs, que si ERC expliqués aquesta estratègia possible pel seu referèndum, la proposta ja seria gairebé igual a la de la declaració unilateral de la independència de Solidaritat i Reagrupament: penso que tant Solidaritat com Reagrupament acceptarien la celebració d'un referèndum anterior organitzat igual que l'actual consulta sobre la independència com a condició per aconseguir una majoria de diputats favorables a la declaració unilateral.