Llegeixo al diari que Figueres ha començat per fi a demolir el llegat de Santi Vila. La feina és ingent, i pronostico que no es resoldrà ni en un ni en dos mandats perquè els cinc anys d'alcaldia de Vila van deixar cuita a tots nivells aquesta petita metròpoli. Només us diré que la ciutat abans coneguda per ser el bressol de Dalí avui és famosa per ser la capital del canuto. Els casos de narcotràfic vinculats a la marihuana han col·lapsat literalment els jutjats de Figueres. La maria és avui un puntal de l'economia submergida al país de la tramuntana.
 
El convergent Santi Vila va ser investit alcalde el 2007 substituint Joan Armangué, un socialista que va ser l'últim alcalde eficient que va tenir la capital alt empordanesa. Armangué va ser l'home que va situar Figueres —i, per extensió, tota la comarca— al mapa de l'AVE. Gràcies a les seves gestions, la connexió ferroviària França-Barcelona-Madrid avui té parada a Vilafant.
 
Amb els seus encerts i els seus errors, el líder del PSC local va centrar els seus mandats en el desenvolupament dels barris figuerencs, va cultivar i difondre la cultura local amb els seus artistes i va estar a punt d'assajar una solució per al sector oest de la ciutat, molt problemàtic i degradat pel tràfic de drogues. La seva última etapa, però, va ser molt anodina. No es va saber envoltar de talent per afrontar la reelecció després de dotze anys a l'alcaldia i es va estavellar a les urnes contra un jove desimbolt que propagava promeses i bones expectatives que mai va complir.
 
Vila va començar la seva etapa a l'alcaldia de Figueres amb l'energia del ludòpata que a primera hora del matí es planta davant la màquina escurabutxaques amb una bossa plena de monedes. Així que una de les seves primeres decisions va ser esprémer el saldo que els socialistes van deixar a les finances municipals contractant un bon grapat de càrrecs de confiança de mediocritat contrastada. Gràcies a aquests cervells privilegiats, la ciutat va començar el seu declivi urbanístic, es va perpetuar i empitjorar la seva laberíntica mobilitat i es van enterrar els projectes de llarg recorregut substituint-los per polítiques cosmètiques de poca volada.
 
L'alcalde Santi Vila, a més, es va embarcar en aventures immobiliàries d'altíssim cost per a la ciutat. Avui, per subsistència pressupostària, l'actual equip de govern necessita vendre una decadent mansió que Vila va comprar el 2008 als octogenaris germans Nouvilas al centre de la ciutat per 2,6 milions d'euros. Primer, aquesta antiga casa senyorial del segle XIX havia de ser la seu del consorci comarcal de Serveis Socials. Després, seguint aquest esperit social, es va contemplar instal·lar-hi un museu del circ. El cas és que, més d'una dècada després, la casa continua acumulant pols. Va ser una jubilació daurada per als propietaris i un negoci ruïnós per la ciutat.
 
Vila va ser nomenat conseller el 2012 i va abandonar Figueres per entrar al govern d'Artur Mas. Segons Càritas, va deixar la ciutat amb un 47% de la seva població en risc d'exclusió social, amb una renda familiar disponible un 30% inferior i amb una altíssima taxa d'abandonament escolar. Avui, la capital alt empordanesa és un lloc tan atractiu per viure-hi que molts figuerencs han decidit fer les maletes per instal·lar-se als municipis del voltant. Vilafant, Fortià, o Navata s'han convertit en els receptors d'aquests expatriats que fugen de la delinqüència, de la degradació dels carrers i de greus problemàtiques socials.
 
Amb Marta Felip, la successora postconvergent de Santi Vila, Figueres va anar a pitjor. En els cinc anys que va ocupar el càrrec, l'alcaldessa es va barallar amb tothom i la ciutat va caure en barrina. Amb aquesta fulla de serveis, va ser premiada amb una secretaria general al govern de Quim Torra i també va acabar abandonant la nau abans d'hora. L'actual govern municipal és un amalgama de partits, liderats per ERC, que estan intentar recuperar les constants vitals municipals. De moment, i això és molt, han aconseguit guardar la pala que els seus antecessors estaven fent servir per cavar la tomba de la ciutat.
 
Mentrestant, Santi Vila compagina els articles a La Vanguardia amb la seva feina com a director general d'Aigües de Banyoles —empresa que va beneficiar quan era conseller—. I, durant les seves estones d'oci, qui un dia va sonar com a candidat a president de la Generalitat avui comparteix fotografies en banyador a través de les xarxes socials. Des de la piscina, l'instagrammer Vila recomana als seus seguidors que gaudeixin de la vida mentre els seus antics companys al Govern compten els dies per sortir de la presó o per tornar de l'estranger.