Recordo amb nostàlgia el dia que van sortir per potes de Bilbao. Havien promès un desallotjament al Cas Vell, però el barri es va fer fora al carrer i l'Ertzaintza va haver de repartir les seves furgonetes per tota la zona. Temps enrere, ETB els havia presentat com una entranyable empresa que “ajuda els propietaris a recuperar les cases ocupades”. Altres els vèiem i els veiem com un comando parapolicial versat en pràctiques mafioses. Com un ramat de matons. Com una horda neonazi de músculs eixelebrats. Un mes abans s'havien deixat caure per Abadiño amb els seus caps pelats i els seus emblemes rojigualds. A Bilbao ni tan sols van treure el cap el morro.

Avui, La Directa publica una col·lecció de vídeos casolans que demostrarien els atacs violents contra els veïns de La Ruïna i El Kubo a la Bonanova de Barcelona. En una de les imatges, un subjecte dispara contra una finestra amb un llançacoets. Els llogaters, per part seva, han denunciat agressions amb pedres i projectils incendiaris en una campanya d'intimidació acompanyada per concentracions de l'extrema dreta espanyolista. A les pancartes no hi han faltat els candidats de Ciutadans, Vox i Valents. Les campanyes electorals cada cop prenen formes més extravagants i qualsevol ocasió és bona per pidolar un últim vot.

Aquest migdia, Javier Ruiz intentava explicar a TVE per què no hi ha cap “alarma okupa” i oferia una amanida de gràfics i estadístiques. No només el 99,93% dels habitatges es mantenen en la més estricta normalitat, sinó que, a més, els delictes d'usurpació han caigut un 36% els darrers anys. Al contrari, les xifres de desnonaments presenten un caire més preocupant que potser sí que hauria de ser motiu de manifestacions i protestes incendiàries. Però no importa com agitem el Codi Penal o les estrictes xifres de l'INE. El populisme ultra no atén les dades perquè els venedors d'alarmes viuen de la por i cal fabricar-la.

Els col·lectius socials, curats ja de tot espant, expliquen el que és un clam per a qualsevol que tingui orelles: que les grans fortunes porten els debats mediàtics a l'àmbit de l'ordre públic, perquè amb aquestes barbollaries sortegen altres debats més incòmodes. El saqueig dels serveis sanitaris. La degradació de les condicions laborals. La minva de les llibertats públiques. O el vistós exemple, un entre tants, que Iberdrola hagi declarat un creixement del 40% en els beneficis. “El vostre luxe és la nostra misèria”, diu una pancarta negra a les parets de la Ruïna. Amb majúscules, perquè els luxosos ho entenguin.

Defensar la Bonanova és defensar la democràcia. Si és que la democràcia és el govern del poble i no l'estafa lucrativa d'uns quants multipropietaris. Democràcia és que el dret a l'habitatge sigui una garantia i no pas un privilegi estrany. Democràcia és que la gent dels barris es quedi als barris i siguin els feixistes els que hagin de sortir per potes.

Leed aquí la versión en castellano del artículo de Jonathan Martínez.