La contundència de la revolta pagesa catalana ha marcat l’inici d’aquest 2026, i sento alhora respecte i orgull per aquesta pagesia arrelada i combativa, i indignació pel menyspreu polític i institucional amb què els ha tractat el govern de Salvador Illa i la classe dominant en general, especialment la que està instal·lada a l’àrea metropolitana i viu d’esquena al sector primari que els nodreix el rebost. La Generalitat del reencuentro nega sobirania alimentària i nega sobirania nacional.
És tan explícit el rastre d’acords parlamentaris en contra l’aprovació del tractat com el cinisme amb què el govern d’Illa se'ls ha petat, abonant la desprotecció d’un sector històricament castigat. El PSC d’Illa ha girat l’esquena a una pagesia catalana que queda absolutament desprotegida davant el suport entusiasta de l’Estat Espanyol a l’acord entre la Unió Europea i Mercosur. Menysteniment a la singularitat territorial del sector, i menystenint els acords del Parlament de Catalunya. Si tinguéssim la independència això no passaria.
L’octubre passat (2025) la CUP-DT ja ho alertava durant el debat de política general i va aconseguir suport majoritari per aprovar una resolució que constatava l’oposició del Parlament a l’acord de lliure comerç entre Europa i els països de Mercosur, i recordava els acords parlamentaris previs. Però el president de la Generalitat va continuar fent l’orni, i la realitat de la pagesia i ramaderia catalana i la importància dels acords del Parlament va continuar essent invisible per a Pedro Sánchez. Menyspreada.
La Comissió d’Unió Europea i Acció Exterior del Parlament de Catalunya ho havia debatut i aprovat per majoria el dia 15 de maig de 2025. I va quedar molt ben escrit i precisat. Però el govern autonomista no va accionar cap mecanisme de defensa d’aquest acord. “El Parlament de Catalunya, tenint en compte que Catalunya no té avui representació al Consell Europeu i que la seva representació al Parlament Europeu és feble per la manca d’una circumscripció electoral pròpia, insta el Govern a exigir al Govern de l’Estat espanyol que s’oposi a l’acord…”.
L’Estat Espanyol no només no s’hi ha oposat sinó que l’ha defensat a ultrança. Catalunya dins d’Espanya està en perill. L’estat espanyol no defensa Catalunya, ni el seu model de producció no latifundista, diferenciat i propi. El model de producció català té moltes esquerdes i marge de millora, especialment en l’àmbit de producció càrnia, però aquesta millora en pro de la sobirania alimentària i una major adequació de protecció ambiental serà impossible immersos dins aquest acord de lliure comerç.
El Parlament ja ho havia expressat a la Moció 54/XV del mes de març de 2025, impulsada per ERC, i ja a desembre de 2024 s’havien aprovat a la CARPA (comissió d'agricultura, ramaderia, pesca i alimentació) altres resolucions en el mateix sentit, impulsades per CUP-DT, i que també va obtenir suport de Comuns, Junts, i ERC i es va aprovar per majoria. No es pot dir que les alertes no es fessin amb temps. Però el govern obsessionat a esborrar del mapa el moviment independentista ha convertit el Parlament en una institució de fireta, un organisme estatal més al servei d’una estabilització del conflicte no pas amb solucions sinó cascalls. Algú ha vist Salvador Illa reclamant a Pedro Sánchez una renegociació immediata? En un marc autonòmic la pagesia catalana està perduda, governi l’estat PSC o governi PP.
Qui no pot estar d’acord en el fet que qualsevol acord comercial d’ara o en el futur, incorpori mesures realment efectives per a preservar el model de petites i mitjanes explotacions arrelades al territori i per a defensar fermament els interessos de la pagesia catalana? O en blindar el compliment de les condicions que assegurin que els productes importats han d’estar subjectes a les mateixes exigències sanitàries i ambientals que els produïts a Catalunya, amb un control estricte del compliment d’aquestes exigències?
Salvador Illa i el seu govern només s’han preocupat quan l’acció de protesta ha començat a tenir conseqüències en el subministrament a l’àrea metropolitana, Trànsit, transport de mercaderies. S’ha mogut per resoldre les conseqüències de la mobilització, no pas el que les origina. I el que les motiva és exemple nítid d'allò que diem tantes vegades, que l'alliberament nacional, els drets nacionals, va vinculat a l'alliberament i drets socials. Sense sobirania nacional no arribarà l'alimentària.
Cal consumir aliments de proximitat, preferentment de cultiu i producció ecològica i de models econòmics socials, per fer suport a la pagesia i ramaderia arrelada i compromesa. Cal fer suport a les mobilitzacions de la força del treball que sustenta el sector primari alimentari, i recolzar els moviments socials i les opcions polítiques que fan costat a la sobirania alimentària i nacional, a la defensa de la terra i de l’autodeterminació d’aquest país sense estat, a qui l’estat espanyol no només no defensa. Directament posa en perill.