Arriben les vacances escolars de Setmana Santa i just abans de plegar el Govern del PSC anuncia que les hores de ciències naturals al Batxillerat quedaran reduïdes a la meitat. Biologia, Geologia i Ciències Ambientals passaran a ser una sola matèria, Física i Química una altra. Així, a cop de decret. I a cop de demanda fantasma del govern espanyol. Per rematar-ho, el departament ha refusat l’ampliació d’hores de filosofia i català. I d’assegurar que el currículum ensenya adequadament la història del país no cal ni parlar-ne.

Mentrestant, Illa anuncia a bombo i plateret que es destinarà una milionada perquè científics nord-americans crítics amb Trump vinguin al nostre país. Pura propaganda, és clar, mentre els investigadors catalans han de fugir a l’estranger per falta d’inversió i uns salaris de misèria. Però aquest és el punt: fer veure que som els més oberts del món, mentre es deixa de banda la gent del país o se’n degrada la posició. Passa també amb les places de medicina a la universitat, a les quals cada cop menys catalans poden accedir per un sistema que no els dona cap prioritat i després cal anar a buscar metges estrangers que sovint ni entenen la llengua del país.

La despolitització i espanyolització del país requereix una apologia del des-coneixement per a ser efectiva. Per això Salvador Illa celebrarà Sant Jordi amb Javier Cercas, esborrant-ne el caràcter nacional i fent veure que no importa en quina llengua escrivim ni la història del país. Ocupa la presidència, però ni ell deu saber que la diada de Sant Jordi és festa oficial de la Generalitat des del 1456, el coneixement que molesta l’amo de Madrid millor no tenir-lo.

Una apologia de la ignorància, la frivolitat i el carpe diem espanyolitzant en què es va convertint a poc a poc la graella televisiva on ja no esperem veure figures de renom internacional que ens obrin una finestra al món. I és que com més tancats, més espanyolitzats.

El des-coneixement és el programa del PSC, la constant ocultació d’allò que som esperant que la globalització, el temps i la demografia li facin la feina. I si no, només cal mirar cap a Perpinyà, on el delegat actual no té més mèrit que la seva ignorància i menyspreu a la catalanitat de la Catalunya del Nord. 

Un podria dir que la seva feina és la promoció del des-coneixement. De l’oblit. De la mediocritat. O potser caldria veure-ho al revés, i és que potser Christopher Person és el nen proveta de la Catalunya desnacionalitzada i ignorant sobre si mateixa què proposa el PSC. Potser no és deixadesa, sinó una llambregada al futur que ens proposen. 

Al cap i a la fi, Christopher Person només és una versió extrema i estrafeta del Jaume Collboni, l’alcalde de Barcelona que del jaciment del Born només sap que no vol que el visiti ningú. En aquelles pedres hi ha l’evidència del crim comès contra el nostre poble i la il·legitimitat del govern de Madrid. D’una prosperitat que no li deu res. I com fa temps que van perdre la batalla per destruir-lo, ara malden per cancel·lar-lo.

I és que un poble més ignorant sempre és un poble més fàcil de controlar per la força o per la subvenció. Però si el des-coneixement ens porta a la desnacionalització, reconèixer el país, trepitjar-lo, llegir i escoltar sobre allò que som, reexplicar-nos a tots els qui han arribat els darrers vint anys, facilitar l’accés en català al coneixement científic i internacional, és part integral de la re-nacionalització que necessitem en tots els àmbits. 

Aquesta és la tasca més urgent que tenim, i si les forces que ens volen diluïts i sotmesos actuen decidides, els qui estimem aquesta terra també ho hem de fer.