Deia Josep Pla que la cuina catalana és "el paisatge posat a la cassola": la del suquet de peix dels pescadors, la de tros dels pagesos de la terra ferma, i l'olla per als fregits i els guisats de la gent de muntanya, pastors i carboners.

Però no ens hem de limitar a la cuina tradicional i simplement local. Colman Andrews a Catalan cuisine. Europe's last great culinary secret (Nova York, 1988) afirma que "la cuina catalana no és una simple col·lecció de plats regionals, sinó una cuina dotada d'una personalitat distintiva que, com Catalunya, mira cap a l'exterior, cap a Europa i cap a la Mediterrània".

Segons Jaume Fàbrega –que s'anomena ell mateix historiador i gastrògraf- la cuina catalana té el corpus culinari més antic d'Europa. El Libre de Sent Soví, del segle XIII, és el primer manual europeu de cuina. I al segle XV, el mestre Robert de Nola es presenta al seu Libre del coc com a cuiner del rei Ferran de Nàpols, un regne de cultura i llengua catalanes. Josep Pla diu que aquesta autopresentació "li havia de fer vendre el llibre, en un moment en què les grans monarquies naixents fascinaven la gent, sobretot la noblesa i la gent de diners. Un llibre de cuina fet pel cuiner d'un rei! Imagineu-vos! Degué ser trobat inqüestionable i d'una qualitat elevadíssima. I el llibre es vengué. Fou un best seller".

Un altre llibre important, de finals del XIV, és el titulat Com usar bé de beure e menjar, de Francesc Eiximenis, en el qual s'estableixen les primeres regles del tast i del servei dels vins. Com ara aquesta: “Lo vy aquell deu ésser fi, fresch, fret, fort, flayrant o fragant, formigalejant o saltant” (tantes efes fan realment frisar!). I les Ordinacions de palau, del rei Pere el Cerimoniós, un llibre únic sobre els menjars i el seu servei, en què s'estableix l'etiqueta que havia de regir al palau reial.

Però també es troben llibres especialitzats en salut, com el Regiment de sanitat, del famós Arnau de Vilanova,del segle XIII, tingut com a metge de reis i de papes. I el Speculum al foder, del segle XIV, que inclou menges i guisats afrodisíacs. I el Libre de totes maneres de confits, del XV... I no ens descuidéssim La cuynera catalana, del XIX.

Però les tradicions no són tan sols per paladejar el passat sinó sobretot per fruir del present. Actualment, els cuiners catalans tenen un paper destacat a Europa i al món. Noms i renoms com Adrià, Santamaria, Ruscalleda, Jubany, Roca, Gaig, Arola, Cruz, Freixa, Castell, Castaño, Llobet..., sumen en total 63 estrelles d'entre els 50 millors restaurants del món. Restaurants estelats.