Un dels grans moments que la sèrie documental històrica America, the story of us assenyala com a crucial és cap a finals del s. XIX, quan el ferrocarril havia de coordinar-se amb 8.000 horaris diferents "coast to coast", ja que fins llavors l'hora dels rellotges es fixava amb el sol. El 1883 les zones horàries es reduïren a quatre blocs.

El documental explica que un jove de 23 anys, Richard Sears, llavors cap d'una estació a la Minnesota rural, va tenir la pensada de vendre rellotges de butxaca als seus col·legues caps d'estació, i va rebre tantes peticions que se li van acabar en poques setmanes. L'èxit el va inspirar a ampliar l'oferta de productes i se li va ocórrer fer un catàleg de venda per correu i enviar les comandes per tren arreu del territori. A

l cap de 10 anys el seu catàleg ja tenia 700 pàgines i servia més de 35.000 comandes al dia des de Chicago: roba, sabates, eines de tota mena, neveres, pianos i, en un sol any, més de 100.000 màquines de cosir.

La idea de Sears va canviar els Estats Units: amb el catàleg de venda per correu els milers de petits assentaments d'aquell immens país deixaven d'estar obligats a ser autosuficients, i podien abastir-se de qualsevol cosa. El ferrocarril permeté unir mercats locals i crear una economia nacional que en poc temps va convertir EEUU en una potència econòmica global.

El documental fa especial èmfasi en com la creació de noves tecnologies va tenir efectes en la història dels EEUU i el món, i deixa un munt de conceptes interessants. No em puc estar d'assenyalar-ne uns quants:

La decisiva contribució del telègraf a la guerra de Secessió. Lincoln va fer posar pals de telègraf arreu i en va militaritzar el servei. Així ell mateix intercanviava missatges i ordres constants, des del Ministeri de la Guerra, amb els camps de batalla, i tàctiques i esdeveniments eren compartits en directe per primer cop a la Història.

L'aparició del fusell Minié en aquella guerra, usat tant per confederats com per unionistes, que emprava una bala cilindro-cònica -no rodona, com fins llavors- que augmentà enormement la precisió i abast gràcies a les estries de l'ànima del canó. Aquella nova munició va causar unes mortaldats terribles, mai vistes abans, ja que les tàctiques clàssiques d'avançament sobre el terreny posaven al descobert els soldats i queien com a mosques.

Molts veterans de la guerra (un milió) es convertiren en caçadors de búfals. Es mataven 8.000 búfals al dia. En 10 anys se'n van abatre 30 milions. L'any 1889 només quedaven 85 búfals salvatges a les grans planures.

Un de cada tres vaquers, els famosos "cow boys", era hispà o negre, detallet que no vam percebre als "westerns" que hem mamat durant decennis... Transportaven els ramats per les planures al llarg de 1600 km de camps oberts, cosa que es va acabar en sec quan un bon home va inventar un rudimentari filferro de punxes per tancar les seves propietats.

El 1850 si hom feia un pou buscant aigua i trobava petroli, maleïa fins i tot els pares fundadors de la pàtria. Pocs decennis després, el petroli va salvar les balenes de l'extinció en substituir l'oli que se n'extreia per a fer de combustible per a làmpades.

Un dels majors invents del món: la ciutat vertical moderna. Els gratacels es van crear a New York, per encabir les immenses allaus d'immigrants que hi arribaven. I foren possibles gràcies a un revolucionari mètode de forns d'acer que possibilitaren que aquest mil·lenari material esdevingués assequible i produïble en milions de tones l'any.

Però permeteu-me tornar a l'inici, a la idea que m'ha fet revisitar aquesta sèrie documental de 2010 en la qual apareixen personatges com Obama, Trump, Michael Douglas, Colin Powell, Rudolph Giuliani i molts altres personatges rellevants. I és que em passa una cosa: cada cop que topo amb Amazon -cada dia més sovint- em recordo del cap d'estació Richard Sears de Minnesota.

Però resulta que no és del tot clar si va ser Sears l'inventor del primer catàleg als Estats Units, perquè hi ha qui assegura que fou Benjamin Franklin que ja el 1744 havia creat el primer catàleg de llibres científics i acadèmics. Casualment el mateix inici que Amazon, que va iniciar el seu imperi actual amb la venda de llibres!

La venda per correspondència vinculada al ferrocarril va canviar els Estats Units, igual que va canviar Catalunya el 1848 amb el ferrocarril Barcelona-Mataró. Una realitat que devem a Miquel Biada, un indià de Mataró, que tingué un somni de progrés per al país.

És remarcable que el seu somni era que la línia arribés fins a la frontera francesa, perquè va adonar-se que el ferrocarril afavoria els intercanvis comercials, la producció, obrir nous mercats i disminuir costos. Aquell invent revolucionari facilitava també la mobilitat de la població, l'intercanvi d'idees i fou la llavor del que avui coneixem com a Globalització.

El projecte no va rebre cap suport econòmic de l'Estat Espanyol, que estava interessat a promoure la línia Madrid-Aranjuez, de la qual el ministre d'Hisenda era inversor. No us sona actual aquesta història? No us ve al cap el projecte fins ara frustrat del Corredor del Mediterrani?

Però hi ha coses que no s'aturen: la nova venda per correspondència, l'Amazon de Jeff Bezos, és una realitat inqüestionable que segurament afectarà de manera molt notable tant el comerç i l'economia de casa nostra, com la manera d'abastir-nos de tota mena de productes i, probablement, la fesomia dels nostres carrers.

A Amèrica, on abans pasturaven els pobres búfals s'hi va edificar el món modern. Fou una revolució social civilitzadora i cohesionadora. Està per veure si avui nosaltres sabrem aprofitar el nou canvi de paradigma, si sabrem beneficiar-nos dels centres logístics que Amazon instal·la a Catalunya, el proper a Barberà del Vallès.

Si sabrem mantenir el comerç que dóna vida a les nostres viles i ciutats, o al contrari ens transformarem en ciutats estructurades a l'estil nord-americà. Si ho fem bé, rai. Si no, els que podem acabar pasturant, serem nosaltres.