Mentre va ser vicepresident dels Estats Units, Dick Cheney era vist com un falcó neoconservador al centre de totes les conspiracions, imaginades i reals. Fa dues setmanes, aquest republicà de l’ala dura va anunciar públicament que votaria Kamala Harris. La seva filla Liz Cheney va presidir la comissió d’investigació per l’atac al Capitoli el gener de 2021 i lidera des de fa mesos els republicans antiTrump. Els Cheney no són una excepció. Mitt Romney, candidat republicà l’any 2012, i George Bush Jr. tampoc no donen suport a Trump. Més de 200 persones dels seus equips de govern han signat un document a favor de Harris. Republicans de pota negra que votaran demòcrata.
Trump és tan histriònic i excessiu, el seu populisme és tan evident i sincer, que costa poc d’entendre que hi hagi republicans que el considerin invotable. El seu paper en l’intent d’impedir el traspàs de poders ara fa quatre anys hauria de ser motiu suficient per negar-li el vot. Fins i tot el seu vicepresident, Mike Pence, ha fet evident que no el votarà. Tot això és cert, però no és l’únic moviment de fons a l’oceà de la política americana. Hi ha molts republicans a punt de votar demòcrata per primer cop, però si les enquestes mostren un empat frec a frec és perquè hi ha, també, molts demòcrates a punt de votar Trump. Amèrica sorprèn i costa d’entendre quan es mira des d’Europa.
No són percepcions, hi ha dades. Els americans s’han de registrar per poder votar i quan ho fan poden fer constar la seva filiació ideològica. Avui el nombre de demòcrates que passen a constar com a republicans supera de llarg la xifra dels que fan el camí invers. Fa dos anys, sortint de la pandèmia, un milió de demòcrates es van registrar com a republicans al conjunt del país. A Pensilvània, un dels set estats que decidiran les eleccions, els votants registrats com a republicans estan a punt de superar els demòcrates quan fa quinze anys eren un 30% menys. Els sindicalistes són l’exemple perfecte d’aquest gir. Els obrers sindicats votaven demòcrata com un sol home, però les enquestes mostren que avui Trump i Harris es repartirien els seus vots gairebé al 50%. Hi ha canvis en les fidelitats polítiques tradicionals als Estats Units.
Què mou els demòcrates que votaran Donald Trump? Què els porta a votar un milionari egocèntric i bocamoll? L’economia, la moral, la immigració i el rebuig a les polítiques de sempre. Les grans xifres de l’economia americana són extraordinàries, creixement alt i atur baix, però la inflació acumulada ha fet mal a les classes populars i la precarietat assetja els qui enyoren la vella ocupació industrial. La globalització ha creat riquesa arreu del món, però els perdedors de la partida han abandonat el conformisme.
Hi ha massa canvis massa de pressa i alguns votants responen contra unes polítiques d’identitat racial i de gènere que pretenen coses tan estranyes com tancar els departaments de policia o que de les dones se’n digui persones menstruants. La immigració és al nivell més alt dels darrers cent anys i que els demòcrates no se sentin còmodes encarant les tensions que genera no acaba de convèncer els votants que les viuen. Un tros de l’Amèrica treballadora s’ha allunyat d’un Partit Demòcrata que ni entenen ni els entén.
El resultat de les eleccions és tremendament incert i es decidirà per uns milers de vots en mitja dotzena d’estats indecisos. Trump pot guanyar o pot perdre, però la notícia d’aquestes eleccions és que el trumpisme no perdrà perquè ja és la nova ànima del Partit Republicà. Donald Trump és Barry Goldwater, però un Goldwater capaç de guanyar eleccions.