La crisi econòmica, social, política, de model territorial i de projecte nacional que patim des de fa una dècada necessita respostes urgents i efectives. Solucions que han de blindar drets socials i nacionals, drets de ciutadania, drets que han de quedar recollits a un nou contracte social pensat, promogut i treballat des de baix, i que ens ha d’unir en un moviment popular que ha de portar la iniciativa, sustentat sobre el consens de les majories.

Un consens que ens ha de permetre superar l’esgotat règim del 78, que ens deixa una democràcia feble i de baixa qualitat, amb unes institucions segrestades per la oligarquia fins que s’han obert camí les forces del canvi i que ha enlairat una identitat espanyola construïda en detriment de les identitats col·lectives i nacionals dels diferents pobles de l’estat. Una irresponsabilitat a la qual hem de fer front, presentant una alternativa on les nacions puguin escollir sobiranament el seu encaix jurídic i el seu lloc al món, i que reconegui la fraternitat i la pluralitat com a riquesa davant dels replegaments identitaris i la lluita de pobres contra pobres que estem veient a Europa i als Estats Units.

Que l'hegemonia actual encara és conservadora, recentralitzadora i heteropatriarcal és una obvietat; que aquesta hegemonia cada vegada està més erosionada, també. Per això, ens trobem davant una oportunitat única de construir un bloc històric de canvi i de ruptura, seguint l’estela del 15-M, que va representar el trencament del pacte social dels de dalt amb els de baix. L'alternativa que aixequem ha de passar indefectiblement per un procés constituent, on signem un nou contracte social que ens interpel·li a totes, i les línies del qual siguin la plurinacionalitat, el feminisme i la recuperació de drets i sobiranies que mai ens haurien d'haver estat arrabassades com a poble i com a pobles. Només així guanyarem la democràcia, i nom és des de la democràcia real, recuperarem les nostres vides.

La plurinacionalitat té a veure amb un nou plantejament de les relacions de poder, s’autoconstrueix des de l'acció política i reinventa la identitat col·lectiva i de nosaltres mateixes. Lluita pels drets inherents que són nostres des que naixem, com a persones i com a poble, però que ens els han extret, o ho han intentat.

Teixir complicitats amb fraternitat, llibertat i respecte a la diversitat, des del feminisme i la plurinacionalitat, és l'únic camí per acabar amb el xoc de legitimitats i l'escalada de confrontació que convé a l'oligarquia de l’1%, tant catalana com espanyola, aquella contra la qual ja van lluitar les nostres àvies i que ara no podem permetre que es converteixi en un bloc històric de restauració. És l'únic camí per poder decidir-ho tot, és l'únic camí per revertir la redistribució de riquesa perversa que s'ha donat amb la crisi com a excusa, de baix a dalt i no dels poderosos cap als vulnerables.

S’ha demostrat que més de cinc milions de persones a l’Estat i gairebé un milió a Catalunya estan compromeses amb el canvi policèntric que cal, amb les responsabilitats i les sobiranies compartides, amb un projecte sense por de democratització i defensa dels drets socials. Un canvi necessari on Catalunya, ha de ser, com històricament ha estat, punta de llança.