
ARA A PORTADA

- Pep Martí i Vallverdú
- Redactor de Política a Nació
El president espanyol ha buscat un lloc on la seva veu arribés de manera nítida a l'auditori, però sobretot més enllà d'ell i de Catalunya. Hi ha algun simbolisme en aquesta escena d'un governant en exercici de dirigir-se als ciutadans des del centre d'un gran teatre i sense ser presentat per ningú. Amb voluntat de tenor gairebé únic de la política espanyola, mal amic de compartir espai amb ningú (no cal recordar ara Pablo Iglesias), Sánchez ha vingut a una operació de màrqueting, sí, però pensant molt més en la societat espanyola que no pas en la catalana.
Per això, no ha parlat gaire del que vindrà després dels indults, de quin full de ruta té al cap de cara a la taula de diàleg, de quin és realment el seu projecte per a Catalunya, més enllà d'explicitar que vol que els empresonats surtin en llibertat. El gruix de la seva intervenció ha anat en la direcció d'argumentar en favor de l'indult, com si el públic que l'escoltava estigués constituït majoritàriament per hostils a tota mesura de gràcia, quan era tot el contrari. Era el patriciat "tercerista" el que escoltava, alleugerit i complagut, el líder socialista. Allí on el secretari general del PSOE és més ben acollit és en aquests moments entre els seients tous de la burgesia catalana. Una altra estampa que contradiu tòpics.
Crida l'atenció el concepte un xic reduït que tenen a la cúpula de l'Estat al referir-se a la societat civil catalana, reduïda a la flor-i-nata del poder financer i patronal. Però deixant això a part, el que interessa aquí és constatar que la platea a la qual mirava Sánchez era lluny de Barcelona. És l'electorat espanyol el seu objectiu i on ha d'esforçar-se per superar Pablo Casado i el bloc de dretes. Per Sánchez, el llarg termini és un concepte aliè. Aquesta mateixa setmana, la Moncloa baixarà l'IVA de la llum (del 21 al 10%) i eliminarà l'obligatorietat de les mascaretes.
Però deixant de banda l'oportunisme crònic del president espanyol (hi ha poca autenticitat en el seu llenguatge gestual) i l'ús barat de cites (no sabíem que conegués l'obra del "gran Martí i Pol"), és indiscutible que la decisió dels indults és potser la primera mesura adoptada per l'executiu espanyol respecte a Catalunya que es pot qualificar d'intel·ligent. Un moviment de peces que en el món sobiranista serà vist com a insuficient, però que en el front madrileny ha de ser avaluat com a agosarat i que va en la direcció contrària a la judicialització.
Nascut a Barcelona el 1964, forma part de Nació des del 2015. Llicenciat en Filosofia i Lletres (Història Contemporània) per la UAB. Va estar molts anys al setmanari El Triangle, on va escriure bastant sobre temes d'Església. Abans, havia treballat a l'Arxiu Central del Departament de Governació. Ha escrit una biografia d'Antonio Maura (Ediciones B), una de breu de Josep Tarradellas (Fundació Irla), una història del Club d'Amics de la Unesco de Barcelona i un recull d'entrevistes fetes a Nació (Catalunya, cap on vas?). El darrer llibre ha estat Els que manen, amb Miquel Macià, sobre 50 nissagues catalanes amb poder.
Alta Newsletter
Iniciar sessió
No tens compte a Nació?
Crea'n un gratisCrear compte
Periodisme en català, gràcies a una comunitat de gent com tu
Recuperar contrasenya
Introdueix l’adreça de correu electrònic amb la qual accedeixes habitualment i t’enviarem una nova clau d’accés.