“La Guerra Civil havia estat una derrota (...) una derrota en els fets, en les conseqüències i en l’estat d’ànim del país”. Jordi Pujol va publicar el Dels turons a l’altra banda del riu l’any 1978 recollint unes pàgines escrites a la presó a principis dels anys seixanta. Un llibre crític amb la generació precedent i exigent amb el jove relleu que es començava a albirar. El ferment moral d’un projecte nacionalista que anys després esdevindria programa de govern. Els textos d’aquell jove resistent havien estat descatalogats i pendents de reedició més de quaranta anys. Material de llibre de vell difícil de trobar. No ha estat fins ara, justament ara, que el president Pujol s’ha decidit a publicar-los de nou. Per què?
 
“Quan un exèrcit és derrotat, greument derrotat, cal reorganitzar la gent, però també cal un nou discurs, una renovació de la moral, uns nous comandaments. Un nou exèrcit”. Les ratlles que el vell president escriu al pròleg de la nova edició dels seus escrits de presó relliguen passat i present. Aquella derrota i aquesta derrota, però també aquella resposta i la resposta que ha de venir. Aquella derrota i aquesta derrota, sí, perquè hi ha una cosa pitjor que perdre que és fer veure que no has perdut. Negar la realitat i posar-s’hi d’esquena. Canviar la resistència pel resistencialisme. Hi ha una cosa pitjor que una derrota i és una derrota mal païda. Refugiar-se en un temps mort llarg i estèril que faci impossible la represa. Som aquí.
 
“Quan un exèrcit és derrotat, greument derrotat, cal reorganitzar la gent, però també cal un nou discurs”. Un nou discurs. La florida del catalanisme durant els anys seixanta no hauria estat possible sense un cicle anterior de reflexió i pensament que va començar tot just després del Desastre de 1939. Gaziel, Serrahima, Galí, Sales, Trueta, Vicens Vives i tants d’altres, es van interrogar sobre el país i la seva història buscant camins possibles de redreçament. Aquell cicle del purgatori va posar les bases d’una hegemonia catalanista que s’allargaria més de mig segle. Una hegemonia que, esquerdada i fràgil, manté encara una certa vigència, però que necessita renovar mirades, arguments, idees, missatges i estratègies, si pretén connectar de nou amb un país que ha canviat molt en molt poc temps.

[noticiadiari]2/252454[/noticiadiari]

Avui el sobiranisme estira un temps de pròrroga, però el moviment tendirà a perdre inèrcia si no arriba un nou impuls. Des del canvi de segle Catalunya ha viscut dues dècades de corrents de proa i vents de cara. La desnormalització del català en l’entorn digital, el repte de la immigració, la pèrdua de rumb de Barcelona i el seu model econòmic, la puixança constant del gran Madrid i el reforçament dels Estats arreu d’Europa, configuren un escenari difícil pel projecte cultural, econòmic i polític del catalanisme.

“Un nou discurs, una renovació de la moral, uns nous comandaments. Un nou exèrcit”. Uns nous comandaments. L’ofensiva de l’Estatut i el procés sobiranista han ocupat vint anys de la política catalana i han acabat en fracàs. Totes les tensions que crea un autogovern insuficient són allà on eren. El dèficit fiscal, el nul control sobre les infraestructures, l’ofec lingüístic i l’encongiment competencial. La manca de sobirania, en definitiva. Les preguntes es mantenen obertes, però les respostes han fallat i costa trobar ningú assajant-ne de noves. Idees noves, lideratges nous.

[noticiadiari]2/250202[/noticiadiari]

“Recuperar la moral, redefinir els objectius i endreçar la casa. Amb més unitat interna i amb més respecte. Amb més respecte a les regles del joc i amb realisme, però amb audàcia”. El president Pujol farà noranta-tres anys d’aquí a pocs mesos, però continua sent una de les veus polítiques més preclares del país. Redefinir i endreçar amb unitat, realisme i audàcia. Costaria sintetitzar millor el camí que la política sobiranista ha de prendre d’ara endavant. La tasca a fer des dels turons per tornar a guanyar l’altra banda del riu.
 
*Totes les cites que apareixen en aquest article pertanyen al pròleg que el president Pujol ha incorporat a la reedició de Dels turons a l’altra banda del riu