La setmana passada, l’Institut de Ciències Polítiques i Socials (un consorci format per la diputació de Barcelona i la UAB) va fer públic el seu sondeig anual d’opinió. El periodista Roger Tugas destacava en aquesta casa que, a diferència dels anys anteriors, el sondeig d’enguany no ha preguntat als enquestats què votarien en un referèndum si se celebrés demà, sinó com els agradaria que acabés el procés sobiranista.

Aquest canvi respon a la intenció de les institucions d’estendre la idea que la independència és impossible, perquè creuen que ja ha quedat demostrat que no n’hi ha prou amb guanyar un referèndum. És el mateix que pensen els partits autoanomenats independentistes amb representació al Parlament. Com que no saben què fer, ni tenen cap idea per adreçar el conflicte de manera responsable i decidida, es limiten a vendre que només es pot ser independentista de la mateixa manera que s’és d’un club de futbol: al cap i a la fi, ser d’un equip o d’un altre no t’obliga a gran cosa més que a identificar-te amb uns colors i donar-los suport. L’acte de votar és una mera adhesió a una comunitat, deslligada de la consecució d’uns objectius polítics. 

Per això tampoc no és estrany que, segons el mateix sondeig, els sentiments que inspira la política de manera majoritària siguin la desconfiança i la frustració, que són molt més preocupants que el desinterès perquè deriven del convenciment que la política no serveix per a res i que la distància entre el vot i allò que se n’acaba fent és enorme i insalvable. 

Les conseqüències d’aquesta degradació són un problema per a tothom, i no només per als independentistes a qui es pretén fer creure que el procés ha estat una mena de bogeria col·lectiva. Si la democràcia es deteriora, tot es podreix. I la vida pública també se’n ressent. 

Mentre no s’adreci el problema de fons, cada cop més gent pensarà que la democràcia no serveix per resoldre els problemes i cada cop el Parlament semblarà més ridícul i més inútil. Al final estarà en joc la mateixa autonomia, els càrrecs de la qual tant malden per preservar. 

Al cap i a la fi, i per molt que tothom miri cap a una altra banda o intenti guanyar temps amb taules de diàleg que han nascut mortes, el sondeig també diu que la immensa majoria de la població continua pensant que el conflicte amb l’estat espanyol és un problema que s’ha de resoldre. Només cal que aquestes tendències es traslladin en alternatives polítiques abans no sigui massa tard.