L'Institut suec V-DEM utilitza des de fa cinquanta anys una classificació dels règims polítics per establir-ne l’evolució des del vessant d’aprofundiment o destrucció de les democràcies parlamentàries. El seu treball consisteix a classificar els sistemes de poder en els vessants 1.- Electoral, la celebració d’eleccions amb garanties;, 2.- Liberal, des del vessant de protecció de drets; 3.- Participatiu, analitzant la promoció de canals per a la implicació de la ciutadania en processos polítics; 4.- Deliberatiu que valora si les decisions segueixen un procés obert i transparent, i 5.- la Igualtat, si es promou o s’intensifiquen les desigualtats.
Segons aquests ítems la involució democràtica o retrocés democràtic s’ha intensificat afectant a estats europeus i d’Amèrica del nord, com ara Itàlia, Regne Unit i Estats Units. La conclusió més inquietant i -també- la més evident és que els EUA que durant dècades volia ser referent de llibertat per acció perversa de Donald Trump ara se situa per darrere de Turquia.
Importants experts en matèries sensibles d’intel·ligència i defensa han renunciat per considerar les accions del president incompatibles amb els seus principis i a l'entorn de la Casa Blanca hi ha una creixent i caòtica activitat de gestió de la clemència per a persones condemnades. Les exoneracions de responsabilitats penals a lleials fans de Trump o amb diners necessaris per a pagar lobbistes de l’univers ‘MAGA’ és un dels grans escàndols.
Podíem considerar aspectes greus però interns aquests fets, però la desconfiança cap a l’acció de govern de Trump és creixent en els estats que havien sigut aliats de Washington. Actualment, tots els grans estats del món intenten dissenyar estratègies futures que els faci menys dependents dels EUA, i atès que la seva degradació democràtica ja no els va prevaldre per sobre d’altres autarquies, el gran beneficat d’aquesta desconfiança acabarà essent la Xina, que teòricament era l’adversari a batre (en el comerç mundial) pels EUA.
Darrerament, ens ha obsequiat amb la seva afirmació de disminuir o desmantellar les seves bases militars en territori europeu i el que hauria estat una preocupació fa només dos anys per a determinats estats de la UE avui és viscut com l’alliberament d’una incomoditat perquè els valors mundials a defensar per aquest president poden capgirar-se en hores. La devastació del sistema mundial que ha provocat el seu atac a l'Iran, només satisfà l’actual govern d’Israel i preocupa a tota la comunitat internacional per la seva erràtica argumentació d’un atac d’aquestes característiques.
En pocs mesos les grans potències mundials han canviat la seva estratègia, sense saber com evolucionarà el conflicte a l’Orient Mitjà. Tanta imprevisibilitat i inestabilitat afectarà l’economia de tots els ciutadans, però -sobretot- significa un tret al peu per l’economia dels EUA.