No sé si la V multitudinària que demà farem a Barcelona serà la darrera gran concentració massiva que organitzem per demanar la llibertat del nostre país, però sí penso que hauria de ser la darrera abans de la celebració de la consulta-referèndum per la independència el 9 de novembre. Ni quan el Tribunal Constitucional tombi la Llei de consultes que s’aprovarà al Parlament crec que s’organitzi cap gran manifestació com la que es va fer el 10 de juliol de 2010 quan el tribunal espanyol va ridiculitzar l’Estatut.

La propera gran mobilització després de la V de demà només pot ser la d’anar a les urnes d’aquí a 61 dies. L’endemà, el 10-N, no tocarà manifestacions sinó gestionar el triomf de la democràcia. Però... i si no surten les urnes al carrer el 9 de novembre? Aleshores més que manifestacions i escenificacions multitudinàries –necessàries fins demà-, tocarà actes de valentia, coratge, determinació, altes dosis d’èpica col·lectiva, d’obligats esforços, d’algunes renúncies i més sacrificis dels desitjats. La manera pacífica d’aplicar el “sang, suor i llàgrimes” de Churchill, amb la diferència que, afortunadament, aquí no hi ha -ni hi haurà- conflicte armat.

Ahir el president d’ERC, Oriol Junqueras, parlava de “desobediència civil”. Hi estic d’acord. En cas que un tribunal altament polititzat del regne d’Espanya veti l’exercici de la democràcia en contra de la voluntat de la majoria de la ciutadania -i de la majoria política del Parlament- tots plegats, si de veritat volem ser dignes –i la dignitat passa per la llibertat- haurem d’entrar en un nou estadi fins ara desconegut. I no parlo de fer més vies catalanes, molt vàlides, molt, fins ara. Ni de manifestacions massives de quatre hores i cap a casa. Parlo de dir prou, no només de paraula, sinó amb fets. Parlo, per exemple, de deixar de pagar impostos a qui ens veta la democràcia, parlo de deixar de consumir productes i serveis de les empreses espanyoles de l’Ibex35, parlo de desintonitzar tota cadena de ràdio i televisió espanyola i de deixar de comprar tot diari espanyol, parlo de deixar de “fer gasto”, a desgrat nostre, per les meravelloses terres d’Espanya –que en són, de meravelloses, a pesar del govern central d’aquell país-, parlo d’abandonar tota presència catalana en tota organització amb domicili fiscal a l’Estat espanyol i organisme amb representació espanyola, parlo d’explicar la barbaritat antidemocràtica del govern espanyol arreu del món, etc.

Però tota aquestes mostres de desobediència civil només les haurem d’exercir si es dóna el cas que ens han vetat la consulta des de fora, perquè el govern espanyol ho hagi impedit amb els mecanismes de l’estat. Perquè si el motiu de la no-celebració del 9-N és perquè qualsevol dels partits que van pactar la data i la pregunta el passat mes de desembre finalment optés per fer més cas al Tribunal Constitucional que no pas al poble de Catalunya, aleshores no caldrà desobediència civil, només caldria plantejar-se si és convenient fer confiança a aquell partits o partits desobedients amb el poble de Catalunya. Sóc optimista i vull pensar que tots els partits compliran amb la seva paraula tot i alguns dubtes generats en les darreres setmanes. Vull pensar que el president Mas, que ha d’estar per damunt del seu partit, i encara molt més per damunt de la seva coalició, serà, com ha estat fins ara, fidel al compromís que té amb els seus, que són els ciutadans i ciutadanes de Catalunya, i no pas als magistrats del TC.

Demà farem la V per dir que el 9-N volem anar a votar. Només la fem per això. I és per aquest motiu que serà precisament un èxit, perquè tot i els dubtes ventilats públicament per alguns representants del partit del govern, la ciutadania es mostra inflexible. Perquè com a resposta a cada declaració que ha denotat reculada s’han apuntat més i més persones a la V. Persistir per guanyar. Mobilitzar per dir que hi som. Sacrificis per aconseguir-ho. Potser no és just demanar segons quins esforços als ciutadans, però encara és menys just que continuïn depenent d’un estat que no els deixa votar.

Desobeïm per dir-los que no som com encara es pensen que som o com voldrien que fóssim.