Se’ls ha escapat de les mans. Jordi Martí impugnava ahir el resultat de les primàries per presumptes irregularitats a les meses de Ciutat Vella, Ciutat Meridiana i Poble Sec, relacionades amb el vot d’immigrants. La notícia estén una enorme taca de dubte en un procés que semblava, fins al moment, un exemple d’allò que hauria de ser la democràcia, amb transparència, amplitud de mires, decisions valentes i participació ciutadana. Però no, només tenim un munt de sospites, un excedent de fílies i fòbies vergonyoses, unes males arts que no s’acomplexen de res ni de ningú i un partit en descomposició.

N’hi ha per llogar-hi cadires. Hem acabat parlant de la sorprenent implicació de simpatitzants del Pakistan, de regals en forma d’euro a la mà, del dard posat al sobiranisme i no de l’èxit de les grans "primàries obertes". I ho hem acabat fent malgrat que el procés ha estat explicat, venut i mastegat amb tots els altaveus possibles dels mitjans d’informació del país. Amb la boca plena, i abans de la incertesa d’una participació qüestionada, l’esdeveniment ens mostrava unes 5.000 persones externes al partit que s’havien sumat al procés d’elecció de candidat. "Una molt bona notícia", segons l’organització. Qualsevol ciutadà de Barcelona major de 16 anys podia emetre el seu vot, fos o no fos afí al partit.

Les coses com són. Ens hem cansat de sentir que aquest era un cas únic, de primàries obertes pioneres a Catalunya. I això és mentida, potser una mentida més d’aquest gran despropòsit. En honor a la veritat, cal subratllar que les primàries més obertes de Catalunya són les que es celebren a Granollers endegades per ERC, que aquests dies es troba recollint vots als barris de la ciutat fins al dia 26 d’abril. I que ofereix un procés obert a tothom, com ha passat a Barcelona, però amb un factor que les fa, de moment, úniques: els candidats que s’hi presenten també poden provenir de tota la ciutadania, no pas del partit, com sí ha passat a Barcelona. Pel que fa al cas: Pep Mur, actual regidor de l’ajuntament, i Mariona Serra, independent sense carnet.

Cal ser valent per endegar un procés així. Amb tot el que suposa d’obertura a la ciutat, d’oportunitat democràtica i de voluntat de fer participar la ciutadania en els assumptes de la política. I cal dir que la iniciativa d’ERC a Granollers és molt més atrevida –fins a les darreres conseqüències– que la que ha emprès el PSC aquest cap de setmana. No posem medalles a qui no pertoca, i menys encara quan l’ombra pudent del dubte democràtic planeja sobre els resultats. Avui, cal apostar per fer-ho bé, per fer-ho com toca i per reivindicar que Granollers ha estat pionera. Que en aquesta ocasió han estat els d’ERC, que són en Pep i la Mariona. A les seves mans tenen la responsabilitat de ser a l’alçada del gran honor que representen. Que és fer un pas més en la història democràtica dels municipis. Que és no tenir por de decisions atrevides i valentes. Que és donar l’exemple que no han sabut donar aquest cap de setmana a la seu del PSC de Barcelona.