Les comissions d'investigació del Parlament no serveixen per buscar la veritat sinó per polititzar-la. Pensar que serviran per cap altra cosa és enganyar o enganyar-se.

Sentir la senyora Alicia Sánchez Camacho fent escarafalls assajats davant del president de la Generalitat a la comissió sobre frau fiscal era un espectacle trist. Un exercici de demagògia molt professional.

Ser un bon professional per sobre de tot, fer el que toca quan toca més enllà de cap escrupol, és tan valuós en la política com en el sexe.

Que Iniciativa s'abraci a la senyora Colau no és res estrany. Eren una mica antisistema quan governaven i una mica tampoc ara que fan oposició. S'havien de dir Guanyem i comencen perdent el nom. La realitat és poesia.

"En los últimos 200 años todos los cambios de nuestro país han pasado por la Puerta del Sol". Això deia fa poques setmanes el compte oficial de Twitter de Podemos. El centralisme és una punt de vista, una actitud i una inèrcia inevitable. Espanya, a dreta i esquerra.

El senyor Iceta recordava en un discurs de fa pocs dies el paper transformador dels ajuntaments socialistes i els governs dels presidents González i Zapatero. Literalment. A can PSC ja ni recorden que un dia van governar la Generalitat. El llegat del president Maragall mereix una mica més de respecte.

La diputada Marina Geli abandona el grup parlamentari del PSC però no renuncia a l'escó. El catalanisme no deixa el PSC. Es el PSC que l'ha anat fent fora.

Si els trànsfugues responen millor al compromís electoral amb els votants que el partit que els ha traït potser els trànsfugues de debò han estat els altres.

La darrera gala de Gran Hermano VIP se situa com el programa de televisió més vist a Catalunya. Que les xifres d'audiència coincideixin amb les de fracàs escolar deu ser una casualitat.

S'apropa un nou cicle electoral i les enquestes, amb limitacions i dubtes, ajuden a emmarcar el terreny de joc. Alguns hi responen amb anàlisis polítiques fetes des del sentimentalisme. Que entranyables i que inútils.