Corria el 4 de novembre de 1989, quan l'organització terrorista d'ultradreta Milícia Catalana —caracteritzada pel seu integrisme catòlic i espanyolisme recalcitrant— emetia un comunicat reivindicant una sèrie d'atemptats contra diferents objectius el que podríem classificar, sota la mentalitat de l'ultranacionalisme que caracteritzava aquella organització, d'emissaris de «l'anti-Espanya». Aquell comunicat —transcric literalment el breu text corregint-ne l'ortografia, que fa mal a la vista— reivindicava tres atemptats: «La destrucció de la seu de l'organització marxista-separatista del MDT a Manresa. Destrucció del vestíbul de l'institut Dexeus a Barcelona; per trobar-se importantment vinculat a l'assassina pràctica de l'avortament. Destrucció de la finca que, controlada per Jordi Moners Sinyol, serveix de cobertura a l'editorial "Lluita" i és peça important en la infraestructura, tanmateix (sic) marxista-separatista del Baix Llobregat».

Efectivament, els objectius principals d'aquella organització armada ultradretana, dirigida per Carlos Francisoud i Juan Carlos Criado, es basaven en dos grans enemics principals: l'independentisme català i tot allò que consideressin anticatòlic. De fet, l'obsessió integrista de MC anava tan lluny que d'entre els 27 atemptats que van reivindicar, un bon grapat van ser contra objectius que consideraven immorals, com el barceloní Sex shop Egea o el gracienc Cinema Casablanca —amb l'argument que havia projectat la pel·lícula titllada de "blasfema" Je vous salue, Marie.

Si dic tot això, no és per a gratar a les entranyes de la misteriosa i desconeguda Milícia Catalana —això ho tinc pendent des de fa anys, no me n'oblido pas—, sinó arran de l'enèsima polèmica contra un programa d'humor de TV3. Com és ben sabut, ara li ha tocat el rebre al programa Està passant, i aquest cop els humoristes Jaïr Domínguez, Toni Soler i la sempre brillant Judit Martín, s'han endut una denúncia de la Fundación Española de Abogados Cristianos per fer un gag sobre l'intocable Verge del Rocío. La denúncia ha vingut com a cirereta del pastís després de la bomba de rellotgeria alimentada a les xarxes gràcies, en bona part, a les soflames victimistes de la portaveu d'Adelante Andalucía, Teresa Rodríguez.

Tot amb tot, la "terrible ofensa" contra el ninot catòlic ha cohesionat tant l'esquerra espanyola fins a l'extrema dreta més casposa. I aquí hi ha el drama. Al cap i a la fi, que els señoritos andalusos de Vox posin el crit al cel contra els catalans és d'allò més habitual, però que algú com Teresa Rodríguez s'adobi al victimisme tot atiant la catalanofòbia; o que el president socialista de Castella i la Manxa, Emiliano García-Page, digui que a TV3 «es passen el dia fent anti-Espanya» —tot parafrasejant un concepte reaccionari del segle XIX que tant va explotar el franquisme— és senyal que anem de molt mal Borràs, perquè vol dir que l'extrema dreta marca l'agenda sense que ni tan sols "l'esquerra" se n'adoni. Al cap i a la fi, l'extrema dreta, ideològicament, no s'ha mogut ni un mil·límetre des dels atemptats de Milícia Catalana. Segueix defensant exactament els mateixos principis —per ara amb mètodes notablement diferents— però resulta que a l'Espanya del 2023, els hooligans nacionalistes i ultracatòlics han aconseguit que fins i tot l'esquerra balli la seva música. I això, amics, ho pagarem molt car.