Finalment, tot fa suposar, que Catalunya tindrà pressupostos. Els tindrà amb els vots dels mateixos que van cedir-los a Quim Torra: els comuns. Hauria estat d’una gran, però que d’una gran irresponsabilitat no haver fet l’impossible per tenir pressupostos en un moment com l’actual, ple de necessitats de tota índole. Entenc que els que viuen de mantres propis del realisme màgic hagin de fer mans i mànigues per intentar erosionar la força política que avui ostenta la presidència de la Generalitat: ERC.

De quins mantres parlo? El de la majoria del 52% i el de la unitat. Però a veure, parlar d’unitat en l’independentisme és avui el mateix que dir que els patinets elèctrics van amb gasolina, i el de la majoria del 52% és abonar-se a un marc mental que l’únic que fa és portar-te directament a la frustració.

La realitat és molt més senzilla: fer dependre la teva estabilitat d’una organització que t’ha demostrat tantes vegades que el que busca és inestabilitat és, per dir-ho de forma educada, ganes de viure permanentment en el dia de la marmota i reviure el que ja s’ha viscut un munt de vegades. L’episodi dels pressupostos amb la col·laboració inestimable de la CUP ha tornat a demostrar el que ja se sap, que dubtosament aquesta legislatura aguantarà les municipals. Així de clar.

Junts, per exemple, en lloc de fer tants escarafalls i, ja que, pel que es veu, encara continua en el “com pitjor, millor”, ho té molt fàcil: passar a l’oposició. Per què no ho fa? Pel mantra fals del 52%? Per allò de la unitat de l’independentisme? Però a veure, si els republicans són un “venuts”, per què els fan costat?

El dia de la marmota, un dia núvol, el d’avui, és a dir, no hi ha hagut ombra. Per tant, tindrem pressupostos. Per cert, suposo que una vegada la CUP no ha secundat els comptes, allò de passar un examen al cap de dos anys ja no s’haurà de fer, oi?