Cada dia de l’any se celebra amb un epítet: dia de la Mare, dia dels Gats, dia dels arbres Caducifolis, dia de la Pruna, del Padrí, del Saxòfon, de la Butllofa, etc. el que vulgueu. Els qui hem arribat a tenir alguns anys acabem que no en fem cas, de tants d’apel·latius, si no és que ens facin pensar en realitats punyents, com sien les malalties infantils o quelcom relacionat amb les deportacions o les immigracions.

Voldria proposar obertament –i potser ja existeix, ara que hi penso- la celebració del Dia del Soroll. Dit així m’adono d’un doble i oposat valor de les denominacions que estem tractant: si parlem del dia de l’Àvia volem dir que cal celebrar festivament, positivament, quelcom tan atresorable com és una bona padrineta. Però si parlem del Dia del Soroll és quasi segur que volem dir que condemnem el soroll, el brogit excessiu, per tant, és un dia d’execració, no d’exaltació. I, seguint el raonament, semblantment diríem del dia de les Escombraries. Ens anem entenent. Dies de festa els uns, dies de condemna els altres.

El soroll sembla introduït en la nostra societat com un element no només constitutiu, que ho és, sinó consubstancial, que vol dir acceptat com a inevitable. Aneu a unes firetes i veureu que aquella atracció posa l’altaveu a un volum que desafia l’atracció del costat, la qual treu d’on sigui més quantitat de decibels per combatre la rival. El veí té la ràdio o la tele a tot estrop de vibracions, que fins als envans tremolen. Aquell cotxe que passa pel carrer a l’estiu amb les finestretes obertes i el CD a màxim volum… La moto que ignora els silenciadors i aprofita de passar prop del grupet de vianants per engegar-los encara una brutal accelerada. Fa l’efecte que les primeres víctimes del brogit, que són les que el provoquen, vulguin fatalment arrossegar dins la voràgine els seus consemblants. Penseu, dissortats lectors,   què us espera les dates pròximes a Sant Joan, que de piules és ignorant i de trons gegants. I els focs d’artifici? Si la gent sembla que s’hagi tornat boja tot esperant la tronada final!

Per què tant soroll? Diuen els Mestres, els especialistes en educació i els pediatres que els infants cada dia que passa estan més ensordits, que perden capacitat auditiva, efecte dels videojocs, dels seus joguets sonors, dels dibuixos animats, tan eixordadors. A veure qui ho atura, això. De vegades penso que si ara hagués de fer-me una casa, almenys una habitació la tindria insonoritzada. Però molt millor fora que comencéssim tots una reeducació de la conversa en veu amable, vull dir en veu baixa. Si no, començo a renegar a crits!