Una regidora del PP ha denunciat el Ball de Diables de l'Arboç per un versot realitzat la darrera festa major d'agost. Un ciutadà ha portat als tribunals el Llucifer del ball de diables de l'Agrupació de Balls Populars de Sitges, també per un parlament. No són casos únics, perquè hi havia hagut antecedents en d'altres localitats com Vallmoll el 1996, amb un alcalde del PSC que va obrir un expedient disciplinari i suspendre de sou una professora per, suposadament, redactar els textos, i després a Tarragona, amb un altre regidor del PP.

Els balls de diables del Camp de Tarragona i del gran Penedès han realitzat representacions amb versos des del segle XVI. Es tracta de lluites entre el bé, normalment l'arcàngel Sant Miquel, contra el mal, Llucifer, la Diablessa, els pecats capitals i la cohort de diables. Amb tota certesa, a partir de la Guerra del Francès, el ball de diables havia convertit aquesta batalla en unes escenes salpebrades de crítiques contra l'exèrcit gavatx i alguns generals sanguinaris. Aquesta literatura satírica tenia uns clars antecedents si més no en la centúria anterior, quan poetes com el tortosí Francesc Vicenç Garcia "Rector de Vallfogona" o el canonge tarragoní Josep Blanch conrearen el gènere.

Al llarg del XIX, localitats com l'Arboç, Sant Quintí de Mediona, Sitges, El Vendrell, Vilafranca del Penedès o Vilanova i la Geltrú tradicionalitzaren els versots irònics. En d'altres poblacions amb major control administratiu, com Tarragona, capital de província, els diables i també la resta de balls parlats veieren com eren reprimits.

Més de cent anys després, la història es repeteix. Les declaracions institucionals de les celebracions de l'Arboç i Sitges com a "festes patrimonials d'interès nacional" no han servit per aturar les denúncies interposades. Si aquests processos prosperen, als professionals de la jurisprudència se'ls obren nous camins no sols en les festes populars, versots, parlaments, sermons i testaments de Carnaval, llibrets de falla, o els mateixos ninots fallers. A la seva disposició també tindran els nombrosos partits de futbol en què els aficionats, de la grada, els gols i la llotja -sí també aquests- insulten jugadors, entrenadors, àrbitres, afició, ciutat i nació contrària. La festa com l'esport és un ecosistema que es regeix per uns codis que cada comunitat ha socialitzat. Se'ls gira feina.