Dialogar des de la renúncia?

25 de juny de 2018
La trobada de Quim Torra amb Pablo Iglesias suposa la primera reunió oficial del president de la Generalitat amb un alt responsable polític de l'Estat. Diuen que hi ha hagut sintonia, entesa i ganes d'escoltar i de generar punts de distensió. La trajectòria d'Iglesias l'avala: ha estat l'únic dirigent estatal d'alt nivell que ha criticat la situació dels presos polítics i que ha apostat per un referèndum com a solució al conflicte polític. Sense titubejos, tan clar aquí com allà, jugant-se pel camí el vot de l'electorat de més exaltació patriòtica.

Un cop acabada la reunió, el líder de Podem ha valorat la disposició "absoluta i sense condicions" del Govern català per establir un diàleg i també ha indicat que li "consta" que el líder del PSOE facilitarà l'acostament dels presos polítics catalans. Concessions que semblen proeses per bé de la implacable repressió viscuda. I així és com tenim ara el taulell de negociació: descompensat entre qui sap que negocia amb el poder de la seva banda i qui accepta rebaixar les pretensions negociadores perquè no té, ni ha gosat tenir, el poder.

Amb tot, l'única via de solució passa per buscar aliats a Espanya, perquè a fora ja s'ha vist que ningú no mourà un dit per resoldre aquest "assumpte intern", encara que parli de la poca qualitat democràtica d'una Europa d'interessos enverinats i de taurons financers i que fa la vista grossa quan es desintegren llibertats. Per això és fonamental que Torra no abarateixi el diàleg en pro d'acceptar l'apropament dels presos polítics.

Amb Sánchez al poder, amb Iglesias blanquejant el discurs de la necessària distensió i amb la posició de Torra afeblida per les circumstàncies, el marc mental que es dibuixa és que Espanya ja fa una gran renúncia acostant els presos. Ara, el sobiranisme té el repte de seguir lluitant per allò que creu lícit, i fer que el marc mental del diàleg sigui l'alliberament dels presos i obrir-se a parlar del dret a decidir. Sense renúncies. No fer-ho seria resignar-se a no tenir l'esma de negociar amb la dignitat que mereixem.