La "trama andorrana" de l'operació Catalunya comença a tancar el cercle entorn l'expresident espanyol Mariano Rajoy i la cúpula de l'Estat en els anys inicials del procés. El cas es troba encara en fase preliminar i falta molt de temps per veure un judici que, de produir-se, farà història. Però aquest dimecres la justícia -en aquest cas, l'andorrana- ha fet una passa endavant. El Tribunal Superior de Justícia de Madrid ha aixecat la suspensió de la comissió rogatòria enviada pel Principat a Madrid dins de la investigació seguida per la jutgessa andorrana contra Rajoy, els exministres d'Hisenda, Cristóbal Montoro, i de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, l'exsecretari d'Estat de Seguretat, Francisco Martínez, i l'exdirector general de la Policia, Ignacio Cosidó. Ara són més a prop de declarar.

A partir d'aquí, Rajoy i acompanyants hauran de designar un advocat per defensar-los. La batalla serà llarga. Però el cas posarà els focus sobre la gravetat de l'operació Catalunya i fins a on es va rebaixar l'estat espanyol per intentar desmantellar el lideratge polític sobiranista. S'investiguen les pressions al govern del Principat andorrà i als directius de Banca Privada d'Andorra (BPA) per obtenir suposada informació bancària de la família de Jordi Pujol, d'Artur Mas i d'Oriol Junqueras. 

Els delictes pels quals s'investiga a l'"Estat Rajoy" són molt greus, des de coaccions, amenaces, xantatge, extorsió i creació de document fals al que es considera el tipus penal més greu de tots: coacció als organismes constitucionals. Un fet aquest que, de comprovar-se, demostraria una característica pròpia del règim espanyol, com és la sensació prepotent de poder sotmetre un país petit com Andorra als designis de la raó d'estat espanyola. Les penes poden ser de fins a 29 anys de presó.  

La derivada andorrana de l'operació Catalunya és, de fet, el cas de l'estat espanyol contra el sobiranisme, però en aquest cas amb un front internacional obert. Rajoy i els seus excol·laboradors potser van oblidar -o van menystenir- que Andorra era un estat independent. Sens dubte, limitat pel fet de ser un microestat, però al capdavall un principat que va ser víctima d'una pressió d'Espanya, que va culminar amb el tancament d'una entitat financera després de la notice d'un organisme del Tresor nord-americà, el FinCEN, que apuntava a suposades activitats de blanqueig de capitals al BPA. Una acusació que va acabar sent falsa.    

El procés judicial va per llarg, sí. Però tot i que molt lenta, la justícia avança i la notícia que ve d'Andorra és un recordatori de l'exigència de responsabilitats a la qual ha de respondre tot governant. Després de tant de sarcasme des del cor de l'Estat contra la internacionalització del procés sobiranista, que els tribunals andorrans siguin els que acabin empenyent Mariano Rajoy a declarar sobre l'operació Catalunya té alguna cosa de justícia poètica. Al final, la matusseria del govern espanyol davant el procés ha estat tan evident que la justícia acabarà tenint la seva hora. De moment, ja treu el cap pel Pirineu. I gràcies al petit principat ara ja sabem que quan es tracta de justícia, la mida tampoc importa.