Quan a un govern democràtic el sobrepassa la realitat econòmica que viu el país, quan veu que el poble s’empobreix dia a dia, que la pervivència de la llengua i la cultura pròpies no estan garantides, que no pot pagar les nòmines dels empleats públics ni el que deu als proveïdors, que el deute dels bons que emet rep el qualificatiu d’escombraries, que no en pot emetre més sense l’autorització d’un govern central decadent i desprestigiat, que els tenedors dels “bons patriòtics” que necessitin recuperar la inversió veuran com al mercat secundari el seu valor nominal serà del 85%... A aquest govern només li queda una sortida digna: convocar eleccions.
 
Quan aquest govern no té estat propi perquè està sotmès fa més de tres segles a un estat imperialista que només li permet gestionar el que li ha volgut cedir,
 
Quan tot i no recaptar els impostos és responsable de les despeses generades per les competències cedides, cosa que els últims 24 anys significa una mitjana de dèficit fiscal d’un 8% del PIB, pel cap baix de 16.000 a 20.000 milions d’euros que surten anualment de les butxaques dels ciutadans catalans sense que l’estat central ho compensi ni amb serveis ni infraestructures,
 
Quan l’augment de l’IVA decidit pel govern central amenaça d’ensorrar encara més el consum intern, augmentar l’atur i la fallida de petites i mitjanes empreses i anorrear la cultura,
 
Quan la societat civil, més madura i valenta que els parlamentaris i el govern, se’ls avança i posa en evidència que cada vegada estan menys legitimats per representar el poble,
 
Quan la majoria de la ciutadania i dels consistoris municipals demanen la independència,
 
Al govern només li queden dos camins dignes: convocar eleccions (un plebiscit a favor de la independència) o provocar la declaració d’independència des del Parlament de Catalunya.
 
És el que el poble espera i, tanmateix, el president Mas demana que l’Onze de Setembre sigui un clam pel pacte fiscal. És acceptable tan poca ambició? Per què ignora que la societat civil prepara un acte unitari per demostrar al món que el poble català vol ser un nou estat d’Europa?
 
Igualment espera que el president vagi a la manifestació, que talli els desafortunats comentaris d’alguns consellers i representants de partits i, sobretot,  que recordi el que cantava Ovidi Montllor el 1974: “Ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer.... “.
 
Toca recuperar la dignitat nacional i l’autoestima, president Mas, i això és responsabilitat seva. Cal aconseguir que aquest Onze de Setembre sigui l’últim que els catalans commemorem una derrota si es posa a treballar immediatament en el procés de secessió d’Espanya.