"Si no ets un ocell, vés amb compte de no acampar sobre un abisme".(Fiedrich Nietzsche)

Durant la nit electoral d'ahir, em van atreure l'atenció quatre tuits que els reprodueixo a continuació. Són aquests:

Teresa Rodríguez, coordinadora de Podemos a Andalusia.
José Ramón Patterson, periodista, corresponsal de TVE a Brussel·les.
Queco Novell, periodista.
Dios.

Amb aquests quatre tuits n'hi ha prou per adonar-nos de la immensa estupidesa que ha perpetrat Pedro Sánchez i les seves conseqüències. D'entrada, si se'm permet dir-ho així, la maniobra totalment partidista de Sánchez ha blanquejat Vox, de la mateixa manera que PP i Cs ho van fer quan hi van pactar. Si Vox és avui la tercera força política a Espanya, és a la ineptitud i incompetència de Pedro Sánchez. Per tant, el més normal seria que Sánchez dimitís. El PSOE tenia la possibilitat d'haver configurat un govern progressista amb Podemos i també tenia la possibilitat d'haver-ho fet amb Cs.

Però el seu objectiu no era el país, sinó el partit: el seu objectiu era aconseguir enfonsar Podemos i Cs amb l'esperança de fer-se amb el botí dels seus vots. Ho ha aconseguit amb Cs i ha fet perdre 7 escons a la formació que lidera Pablo Iglesias. I ell, en lloc de sumar-ne algun, n'ha perdut 3. Una vergonya. Així de clar i sense pal·liatius. I el normal, repeteixo, després d'aquest fracàs tan gran, és que dimitís. De la mateixa manera que ho hauria d'haver fet Artur Mas després del seu episodi com a Moisès.

Un altre dels que hauria de pensar molt detingudament el seu grau de responsabilitat en el desastre que vivim i actuar en conseqüència és Pablo Iglesias. És obvi que ell no ha estat el que ha convocat les eleccions, però sí que és el principal responsable d'haver rebutjat l'única oferta de coalició que ha rebut l'espai ideològic que representa des de la restauració de la democràcia a Espanya. La dreta, en general, anteposa el poder a les diferències a l'hora de negociar. L'esquerra ho fa al revés, i així anem.

Es miri com es miri i es digui el que es digui, Sánchez i Iglesias són els que ens han portat a la situació actual. Ja n'hi ha prou de cinisme, ja n'hi ha prou de parlar de desigualtats i de com n'és de salvatge el capitalisme i, després, quan tens l'oportunitat de fer alguna cosa, no la fas. Per cert, parlant de cinisme, José Luis Ábalos, ministre de Foment i secretari d'Organització del PSOE, ha dir avui sense immutar-se que "vamos a ser el dique contra el auge de la extrema derecha en España". Com és possible que ens prenguin per tan estúpids? Però si són ells els principals responsables que avui Vox sigui el tercer partit a Espanya!!

L'altre protagonista que hauria de dimitir ho ha fet aquest matí. Ho hauria d'haver fet ahir, però ha esperat fins a aquest matí. Ell és el pitjor que ha engendrat la democràcia espanyola des de la seva restauració: Albert Rivera. Cs es trobava en una posició immillorable per aconseguir fer el que els seus promotors i palmeria diversa cobejaven des del primer dia: convertir-se en partit frontissa i evitar que ho fossin les forces nacionalistes, però la seva ambició totalment desmesurada, el seu odi i autoodi i la seva dretanització l'ha portat a la insignificança més absoluta. No faré el que ell i els seus han fet quan han parlat dels líders polítics i civils que són a la presó o a l'exili. Així és que, que li vagi bé.

I, per últim, qui també hauria de dimitir és José Félix Tezanos, president del Centre d'Investigacions Socials (CIS), per malversació i per inepte. Els CIS és un organisme públic que es finança a través dels impostos dels ciutadans i disposa d'un pressupost de més de 8 milions d'euros. El responsable d'aquest organisme no podia tancar la seva macro enquesta electoral un dia abans de fer-se pública la sentència del procés, per exemple. I avui encara ha tingut la barra de dir-nos que ell no és un endeví. L'enquesta del CIS, la més cara de totes i pagades per tot, és la que més s'ha equivocat.

Pel que fa als resultats a Catalunya, han estat els que s'esperaven. L'independentisme continua pujant. En les eleccions d'ahir, el 42,6%. En les del 28A, el 39,4%. ERC continua molt forta -té més vots que la suma de JxCat i la CUP, i és espectacular la seva penetració en feus socialistes. Per exemple, al Barcelonès i al Baix Llobregat s'ha convertit en la segona força per primera vegada.

Quan veus aquests resultats, s'entén més el pacte entre socialistes i la postconvergència (La Crida, JxCat, PDeCat) a la Diputació de Barcelona, oi?