Estem vivim un moment històric sense precedents. La crisi de la Covid-19 està fent trontollar les nostres societats, economies i formes de vida a una escala i dimensió mai vistes abans. La pandèmia qüestiona la capacitat de les nostres societats de respondre de manera ràpida i eficaç per salvaguardar vides, salut i benestar social.

Científics d'un gran ventall de disciplines juguen un paper cabdal per articular una resposta efectiva a l'emergència: els seus coneixements són essencials per donar forma i comprendre les opcions disponibles i comunicar aquesta informació als responsables polítics. Les publicacions sobre la contribució de la ciència en la predicció i la preparació per a crisis de salut global són prolífiques. Tanmateix, tradicionalment s'ha parat menys atenció a la integració d'aquest coneixement en el disseny de polítiques de salut pública, l'acció diplomàtica i les estratègies de mitigació global. La diplomàcia científica, entesa com l'ús de les col·laboracions científiques, tecnològiques i acadèmiques entre països, regions i societats per abordar reptes comuns, és més rellevant que mai.

Mentre vivim una de les setmanes més dramàtiques de la història de la salut i l'economia globals, país rere país es reclou en ell mateix i la seva política nacional. Els estats es centren en la seva pròpia lluita contra el coronavirus dins les seves fronteres. Evidentment, cada país compta amb el seu particular sistema de salut i experts clínics, i la infecció es troba en un estadi diferent en cadascun d'ells. Però, com s'explica que, davant d’una pandèmia que afecta més de 100 nacions, no haguem estat testimonis de cap estratègia global coherent i coordinada, no només pel que fa a l'aïllament dels focus de contagi, l’ús de proves diagnòstiques o les restriccions a la mobilitat, sinó per aprendre mútuament dels encerts i fracassos d'instruments com la quarantena i el distanciament social? Com pot la diplomàcia científica millorar les estratègies de mitigació i resposta aplicades arreu del món?

Per posar llum a algunes d’aquestes preguntes, vaig tenir l'oportunitat de reunir-me virtualment amb quatre experts de prestigi internacional en la matèria durant la primera de les cinc sessions en línia organitzades per SciTech DiploHub, Barcelona Science and Technology Diplomacy Hub. Aquestes SciDipTalks reuneixen especialistes en salut global, diplomàcia científica, tecnologia i geopolítica d’institucions de primer nivell mundial per aportar anàlisi i coneixement en profunditat al debat públic.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=334Lmy7eIXs[/youtube]
Segons Julia MacKenzie, Directora d'Afers Internacionals de l'Associació Americana per a l'Avenç de la Ciència (AAAS), "la Covid-19 mostra clarament la importància de la diplomàcia científica i de disposar de nous instruments de governança multinivell". MacKenzie va voler posar el focus en "la confiança i el retiment de comptes com elements centrals en la recerca i el coneixement científics. Són valors que traspassen fronteres nacionals i culturals i són eines valuoses per afrontar millor aquest repte global".

En la mateixa línia, Antoni Plasència, director general de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), va destacar la necessitat de "crear noves vies d’intercanvi de coneixement i bones pràctiques amb l’objectiu de sistematitzar l’aprenentatge i millorar la gestió coordinada de possibles futures pandèmies". "Un millor lideratge, una millor coordinació i un marc de governança clar són necessaris per assegurar que els esforços presents es tradueixin en una millor gestió de crisis de salut global en el futur".

Un dels principals missatges que va traslladar Ilona Kickbusch, presidenta del Centre de Salut Global de l’Institut d’Estudis Superiors de Ginebra, és la crucial importància de l'alfabetització sanitària com a bé públic global. "El brot de la Covid-19 demostra la importància d’augmentar les competències de la ciutadania com a component crític de la salut pública. Un comportament individual guiat pel coneixement i la informació és una intervenció clau, en paral·lel a les accions clíniques i governamentals». Va destacar la rellevància de les autoritats sanitàries en proporcionar informació fàcil d’entendre, accedir i compartir, per frenar la propagació del virus i mitigar l’impacte de la Covid-19.

El ressorgiment de l'estat-nació en contrast amb els governs subnacionals i les organitzacions multilaterals durant aquesta crisi fou un dels elements plantejats per Lorenzo Melchor, responsable de diplomàcia científica al projecte S4D4C de la Comissió Europea i assessor científic de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT). Així mateix, va posar l'accent als avantatges de la "ciència oberta i les dades obertes en les emergències sanitàries internacionals i l'oportunitat de traduir la recerca científica en millors polítiques públiques". Els experts en salut global i els científics biomèdics es troben avui en el punt de mira internacional, assessorant i proporcionant coneixement tant als responsables polítics com al públic general. La ciència hauria de tenir una veu protagonista en el debat públic després d’aquesta crisi.

No hi ha dubte que la recerca científica, des de les diverses disciplines del coneixement, continuarà jugant un paper central en la presa de decisions crítiques així com en l'orientació de les estratègies de mitigació, resposta i recuperació. La comunitat científica, en col·laboració amb els responsables públics a tots els nivells, s'ha implicat en la gestió, l'organització i la comunicació del coneixement científic durant aquesta crisi global. Però cal anar un pas més enllà. Cal definir bones pràctiques internacionals, posar en marxa una agenda de recerca coordinada i iniciar reformes polítiques globals. La crisi de la Covid-19 demostra l'immens potencial de la diplomàcia científica a llarg termini. Permetrà impulsar col·laboracions interdisciplinàries dins la comunitat científica, així com amb els gestors d'emergències, les comunitats locals, els governs estatals, regionals i municipals i el sector privat.

Aquesta no serà la fi d’un món interconnectat. Ben al contrari, aquesta pandèmia és una prova més de la nostra interdependència. En un món globalitzat, no ens podem permetre el luxe d'ignorar els riscos per a la salut procedents d'altres països. Tenim la responsabilitat d’establir mecanismes de cooperació que ens ajudin a afrontar millor les amenaces de salut emergents. Davant d’una pandèmia global com la Covid-19, els líders polítics s'han de guiar per l'evidència científica, i no per anècdotes o instints xenòfobs. Una millor cooperació en la gestió de la salut global i l'assessorament científic en els afers internacionals podria salvar incomptables vides en la propera gran crisi. Ha arribat l'hora de la diplomàcia científica.