Un 45% més de vot per correu a Catalunya que en les eleccions europees de 2009. A Espanya, en canvi, una caiguda del 4,5%. Interessa més als catalans que als madrilenys o als asturians el que es decideixi a Brussel·les? Probablement sí, però la diferència és tot un símptoma. Per a la societat catalana les eleccions d'aquest diumenge seran quelcom més que una simple tria d'eurodiputats. Catalunya té set de democràcia i les urnes del 25M són el primer abeurador en el camí. Serà molt bon missatge el que enviarem els catalans a Europa si superem la mitjana de participació espanyola, i fins i tot l'europea, en unes eleccions acostumen a estar marcades pel desinterès de bona part de la ciutadania. Europa no resoldrà el repte de la societat catalana però serà la Unió Europea l'escenari on Catalunya acabarà jugant la partida del dret a decidir.

De tota manera, davant la comprensible desafecció que puguin sentir molts dels qui llegeixin aquesta columna per una Unió Europea encara molt burocràtica, massa financera i molt poc social, suggereixo als indecisos el mecanisme de votar a la contra. No és òptim ni desitjable, però a vegades, no hi queda cap altre remei. Qui no ha votat alguna vegada (i més d'una, malauradament) pensant sobretot en allò o en aquells que vol evitar?

A la pregunta: “A qui perjudica que la participació sigui més alta a Catalunya?” la resposta ja és un clàssic en la història electoral catalana. Sí, el principal damnificat per unes urnes catalanes plenes serà, un cop més, el Partit Popular. El partit que amaga el seu candidat masclista per no acabant morint d'un atac de caspa; el mateix que prepara ja 'la mare de totes les batalles' contra el procés sobiranista començant per l'atac directe a TV3; el de les lleis anti-drets, anti-Catalunya o anti-cultura (llei Wert, llei avortament, llei de seguretat, pla hidrològic de l'Ebre, IVA cultural). El mateix partit que es nega a condemnar el franquisme del qual actua com a hereu. El de la delegada que condecora algú que homenatja aquells que van fer la Segona Guerra Mundial en el bàndol de Hitler, una imatge que recomano recordar a qui tingui dubtes sobre què fer el 25M.

Aquest cop, però, hi pot haver altres perjudicats si la resposta catalana a les urnes despunta aquest diumenge. El 25M coneixerem les dimensions de la tragèdia d'un PSC que, segons tots els sondejos, veurà força minvat el seu suport electorat, fet que es pot agreujar si la participació és més alta perquè, a diferència dels partidaris de la consulta i del dret a decidir, no sembla que l'electorat afí a l'ortodòxia 'federalista' de Pere Navarro es trobi en estat especialment 'mobilitzable'. Entre les files socialistes -crítics i no tant crítics- hi ha qui pensa que començaran a passar coses a dins del partit a partir del 26 de maig.