"Jo senzillament voldria anar a cada camp de refugiats i abraçar cada nen, tapar-li les orelles perquè no hagi de sentir el so de les bombes, aquest maleït so de les bombes que el perseguirà per tota la seva vida" narra Rafeef Ziadah cantada per Ovidi4
Fa pràcticament un any que el poble palestí lluita les 24 hores del dia per la seva vida. Només això ja és suficient per deixar de ser un mer espectador i passar a ser un actor protagonista en la denúncia d’aquesta massacre i l’exigència de canvis en les relacions comercials i econòmiques. Però els fets se succeeixen a una velocitat impossible d’assumir: en un dia, Israel ha matat a 492 persones al Líban.
S’ha parlat molt de l’ocupació que viu el poble palestí des de fa més de cinquanta anys perquè res va començar el 7 d’octubre. L’historiador israelià, Ilan Pappé, afirma que quan ja existeixen dues generacions de palestins que han viscut com a normal l’ocupació, del que cal parlar és de colonització, del desplaçament d’europeus a diverses parts del món i creació de noves nacions "blanques" on abans hi havia els regnes del pobles indígenes. I tot això es produeix per la via de l’eliminació i la deshumanització. L’ocupació de Cisjordània durant anys o el genocidi perpetrat el darrer any a Gaza formen part d’aquesta lògica: l’aniquilació del poble palestí.
Motius per fer vaga aquest divendres n’hi ha molts. Només en llistaré tres. Podríem parlar de la violació de la legislació internacional per part d’Israel, però també de la responsabilitat de la comunitat internacional o dels impactes socials i polítics en la societat catalana. En onze mesos, l’estat d’Israel ha assassinat a més de 41.000 persones a la Franja de Gaza, ha atacat estructures sanitàries i escolars, ha matat a treballadors i treballadores de Nacions Unides, i la llista de vulneracions és inacabable. Només això ja és suficient per aturar la normalitat. Què són 24 hores davant de dies i mesos d’atacs i bombardejos constants? Què són 24 hores davant d’anys de checkpoints, de negació de l’existència i d’apartheid?
Primer. Les relacions militars. Si Netanyahu pot sostenir la massacre i ampliar-la apuntant a la guerra al Líban és per la complicitat de la comunitat internacional. I, per tant, cal que també assenyalem la hipocresia d’aquells qui, com Pedro Sanchez, reconeixen l’estat palestí, però continuen el comerç d’armes amb Israel. El Centre Delàs el mes de juliol feia públic que des del 7 d’octubre de 2023, des de l’inici de l’escalada, les relacions militars entre l’estat espanyol i l’estat israelí no s’han aturat: 987.000€ en municions exportades a Israel el novembre de 2023 o 1.207 milions d’euros en contractes amb empreses israelianes i les seves filials a l’estat espanyol. El govern espanyol augmenta la despesa militar mentre se’ns explica que, per exemple, el sistema sanitari català està infrafinançat i no té els recursos suficients per garantir una atenció de qualitat i universal.
Segon. Les relacions comercials. Mentre correm el risc de normalitzar els atacs, d’immunitzar-nos davant la massacre, la Fira de Barcelona, consorci entre la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona i la Cambra de Comerç, ha decidit que és una bona idea celebrar a finals d’octubre l’Aviation Week amb empreses convidades que s’estan lucrant amb el genocidi que s’està cometent a la Franja de Gaza, en definitiva, amb empreses que es lucren amb la mort i la guerra. Qualsevol assistència militar o suport a les operacions militars d’Israel a Gaza poden suposar la complicitat amb el genocidi. En aquest cas, les administracions públiques catalanes en són les protagonistes: promouen esdeveniments d’aquest tipus i mantenen la seu de l’agència pública d’ACCIÓ a Tel-Aviv.
Tercer. Les inversions econòmiques. Hi ha una sèrie d’empreses que participen del sistema d’ocupació a Palestina que tenen inversions a Catalunya. Moltes d’aquestes empreses són també responsables dels desnonaments que vivim diàriament o de l’ús i abús d’habitatges convertits al negoci dels pisos turístics, que expulsa al veïnat dels nostres barris.
"Hem arribat a la conclusió que només la societat civil es pot mobilitzar per exigir l'aplicació del dret internacional i posar fi a aquesta impunitat sense precedents" deia Haidar Eid el 26 d'octubre de 2023 des de Gaza. Davant de tanta impunitat, hem d’aturar el món.