Del 30 de març al 4 d’abril se celebraran les eleccions a rector de la Universitat Pompeu Fabra. Aquesta notícia ha passat desapercebuda per a la majoria de gent, que massa sovint veu en la universitat una institució caduca i allunyada del món real. Però les universitats del país són una peça clau del futur que es pretén construir, per molt que soni a tòpic. Els centres universitaris formen els futurs dirigents i, per bé o per mal, condicionen d’una manera o altra el mercat laboral. I hi ha diversos models d’universitat que la societat hauria de conèixer i amb els quals s’hi hauria d’implicar.

Enguany, i per primera vegada en molts anys, les eleccions a la UPF comptaran amb dos candidats: l’actual rector Jaume Casals, catedràtic de Filosofia, i Josep Eladi Baños, catedràtic de Farmacologia.

No hi ha dubte que la concurrència de dos candidats és positiva per a la comunitat universitària, que aquestes setmanes ha participat i s’ha mobilitzat més que mai. L’aparició de Josep Eladi Baños com a candidat alternatiu al ja rector Jaume Casals ha fet que aquest darrer reaccioni i faci certa autocrítica, però és una llàstima que l’única alternativa que es presenti sigui fruit d’una rebequeria plena de propostes irrealitzables.

Casals intentarà la reelecció després de 4 anys de mandat marcats per una reforma tan valenta que sembla mentida que l’hagi proposat ell, i que consisteix a fusionar departaments i facultats amb l’objectiu de superar les dificultats derivades d’una bicefàlia cada cop més absurda i ineficient.

Per la seva banda, Baños planteja la seva candidatura des de la crítica al govern de Casals i, conscient de les reticències que trobarà entre el professorat i el personal d’administració i serveis, buscarà el suport dels estudiants, a qui sempre va menysprear essent vicerector. Com a membre de l’equip de l’anterior rector Josep Joan Moreso, Baños es va posicionar en contra del català i va apostar per restringir la participació dels estudiants als òrgans de representació de la comunitat universitària. Com a claustral que era aleshores, mai no vaig saber si el seu estil despòtic era la façana d’una gran inseguretat impregnada de cinisme, i ara que l’he vist en vídeos de campanya no ho descartaria del tot. Preguntat per una cosa tant important com l’equip amb què comptarà si és rector, fins ara Josep Eladi Baños ha optat per un silenci inexplicable que no presagia un mandat transparent si és escollit.  

Avui dimarts a les 12 del migdia, els dos candidats es trobaran en un debat electoral que serà retransmès per streaming a través de la pàgina web de la Universitat. Si Casals no es limita a citar Aristòtil i Baños fa alguna proposta creïble i somriu de tant en tant, és molt probable que veiem un bon debat sobre models d’universitat.