Dret a ofendre's selectiu

«La religió passa pel damunt de les altres conviccions ideològiques. No hi ha un delicte contra els sentiments liberals, social-demòcrates, vegetarians»

05 de juliol de 2018
Són molt pocs països els que tenen tipificat el delicte d’ofensa als sentiments religiosos. Una tercera part dels del món. No tots són estats islàmics, tot i que n’hi ha uns quants. També n’hi ha d’europeus. I Espanya. Com hem vist els últims temps, s’han posat en marxa processos per ofensa dels sentiments religiosos per accions que, d’una manera o altra, tenen relació amb els càstigs per delicte d’odi, és a dir, es tracta d’actuacions de protesta o iniciatives culturals que un jutge o qui sigui ha considerat delictives. O presumptament.

L’implicat més recent és l’actor Willy Toledo, denunciat per uns comentaris a les xarxes sobre Déu i la Marededéu. A la vegada, protestava contra la imputació d’unes dones que havien organitzat la processó del Cony insubmís, que algú també va considerar ofensiu a la religió. Un jove artista el van multar per fer un fotomuntatge de Jesucrist i la seva cara. I la regidora de Podem a Madrid, Rita Maestre, va anar als tribunals per un happening en una església quan era estudiant.

El problema de criminalitzar la presumpta ofensa dels sentiments religiosos és que no és un delicte de valor universal. És a dir, no defensa tota la població, sinó només una part, aquella que, precisament, sent la religió, la població creient. I encara, dins d’aquesta, la que té tendència a sentir-se ofesa per segons quins actes. Els qui no tenen sentiments religiosos no tenen cap dret a sentir-se ofesos per res, suposant que ho vulguin, o que aquest sentiment d’ofensa sigui protegit per llei. La religió passa pel damunt de les altres conviccions ideològiques. No hi ha un delicte contra els sentiments liberals, social-demòcrates, vegetarians o del Manresa de Bàsquet. No crec que n’hi hagi d’haver, per descomptat. Ofendre’s és lliure, però els jutges no hi tenen per què intervenir. Cadascú té el dret de considerar transcendental el que vulgui del seu corpus ideològic, però ja està. Que les lleis facin una distinció especial amb la religió és un signe que hi has coses que no canvien. Encara que ho pugui semblar.