Cada any quan arriba la data que es celebra el Dia Universal dels Drets dels Infants s’acostuma a centrar l’atenció en la vulneració dels drets elementals de la infància més desfavorida. Malgrat que la Convenció sobre drets dels infants de les Nacions Unides, amb força jurídica de compliment obligat pels estats que l’han ratificada, és obvi que hi ha nens i nenes mancats de tot, en situacions de pobresa i vulnerabilitat extremes, que sovint els mitjans ens ho mostren associat als conflictes bèl·lics.

Algunes entitats de Catalunya, amb els nostres projectes i reflexions, formulem una denuncia social sobre les condicions de vida d’un percentatge significatiu, d’entorn el 27% de la infància, que viu sota el llindar de la pobresa en la nostra societat. Els falta el més elemental per a un desenvolupament saludable ja des de la seva gestació passant per una atenció pediàtrica i pal·liativa de carències que sovint presenten. La salut es fonamenta en l’alimentació, en el creixement en el si d’unes famílies amb els mínims vitals. En l’àmbit educatiu els drets dels infants parteixen d’una igualtat d’oportunitats que correlacionen sovint també amb l’estat de l’habitatge, dels centres d’ensenyament i els mitjans de què disposen, així com de l’entorn del seu creixement.

Fixats aquests elements bàsics per a tota societat desenvolupada o en vies de desenvolupament voldríem aturar-nos en les situacions més extremes. Existeixen condicions indignes de vida, d’explotació, en benefici del món occidental o de depravats que s’aprofiten d’infants. Podríem fer un repàs que aniria des dels que treballen en condicions d’explotació en mines per extreure materials com el coltan, fins els que són aprofitats per a una indústria manufacturera. Ens referim també al tràfic de persones i a l’explotació sexual per al suposat gaudi de persones desequilibrades.

Les seves condicions de vida extremes són una crida al món civilitzat a eradicar dràsticament el que és intolerable i a superar unes condicions que ho fan possible. Ara bé, aquesta necessària preocupació per la infància del món no ens pot fer desviar la mirada de la situació dels nens i nenes del nostre país. Però en les nostres societats, opulentes per a molts, entre la infància de famílies acomodades també hi ha uns drets que convé preservar. Possiblement no semblen tan elementals, és obvi que són condicions en les quals s’hauria de desenvolupar tothom des dels primers moments de la seva vida, però que no estan tan generalitzades com podria semblar.

Ens referim a un equilibri nutricional, a un lleure adequat i enriquidor, a créixer en un ambient d’afecte, d’estimació, a ser educats en un esperit de comprensió. Compromís que implica tenir l’oportunitat de sentir-se escoltat activament, comprès malgrat no s’accedeixi a les seves demandes per raons objectives. Tots els nens i les nenes tenen dret a sentir-se segurs, a ser educats des d’uns criteris morals que contemplin el bé de la comunitat, de les persones. Aquest és l’entorn de creixement de la gran majoria dels fills en les classes mitjanes o altes? Entem que també en aquests entorns hi ha força drets de la infància conculcats malgrat minimitzem els efectes en els fills de formes de ser i fer dels pares. També el dret dels infants al joc i a participar en activitats culturals, artístiques i lúdiques ha patit històricament dificultats per a la seva regulació i el dret al lleure en igualtat d’oportunitats no ha estat plenament reconegut.

Tota societat desenvolupada, les persones moralment sanes, el nostre món, haurien de prendre major consciència del conjunt dels drets de la infància i treballar per a una major dignitat de l’ésser humà des de la seva concepció.

* Josep Oriol Pujol i Humet, director general Fundació Pere Tarrés