Ahir, per fi, es va presentar en societat Guanyem Barcelona, el moviment que lidera Ada Colau per intentar l'assalt a l'alcaldia de Barcelona a les municipals de 2015. He escrit moltes vegades a favor de la Colau i em sembla molt bé, fins i tot obligatori, que posi el capital mediàtic i polític que ha acumulat els darrers anys al servei d'un projecte concret de transformació de la ciutat. Hi ha coses que cal canviar urgentment i no es poden canviar si no és governant.

Dit això, i des de la distància del qui no coneix les interioritats de la cosa (és a dir des de la mateixa distància que el 99,9% dels ciutadans de Barcelona), per a un servidor tot són dubtes, perquè he vist coses com a mínim paradoxals. Potser m'hi podeu ajudar. Som-hi.

L'entusiasme d'Iniciativa. De sobte, sembla que Iniciativa ha mutat en partit antisistema. Ahir durant la presentació, a la qual van assistir ni més ni menys que Joan Herrera, Ernest Urtasun i el cap de files de Barcelona Ricard Gomà, l'exèrcit tuitaire d'ICV –l'orgànic i l'intel·lectual- es va bolcar en l'esdeveniment absolutament entregat. El discurs de Colau era una esmena a la totalitat del que ha fet ICV des del govern de la ciutat durant 32 anys, però l'entusiasme tuitaire no afluixava. O Guanyem Barcelona és una operació pactada amb els ecosocialistes i aquests ho dissimulen fatal, o els d'Herrera i Camats s'hi estan volent adherir amb cola d'impacte perquè l'onada no se'ls endugui per davant, i també ho dissimulen fatal. Si hi ha una tercera hipòtesi estaré encantat de conèixer-la.

La fredor de la CUP. Si fa sis mesos em diuen que a Barcelona sorgirà una candidatura impulsada des de baix, amb forta presència dels moviments socials i amb programa de ruptura amb les polítiques seguides fins ara, m'hi hauria jugat un braç que allà enmig hi tindríem la CUP, i a més amb un paper protagonista. Però la realitat és que la CUP s'ho mira a mitja distància i amb una fredor que frega la temperatura de congelació. Alguna cosa han fet molt malament Ada Colau i Guanyem Barcelona per tenir els seu aliats naturals en posició defensiva. Vés a saber, potser té a veure amb el punt anterior.

La indefinició nacional. Tots plegats som conscients que a una part de l'esquerra catalana el debat sobre la ruptura amb l'Estat espanyol (sí o no) la incomoda molt. Igual que a una part de la dreta. Preguntada ahir sobre el tema, Ada Colau el va esquivar calcant el discurs d'Iniciativa i d'Unió Democràtica: suport total al dret a decidir i sobre la independència no tenim posició com a moviment i cadascú pensa el que vol. Jo ja entenc que Guanyem Barcelona és un moviment de caràcter local, però no estem parlant de Palafolls sinó de Barcelona, la capital del país. El programa social de Guanyem està claríssim, però crec que tenim dret a saber també si una hipotètica alcaldessa de Guanyem es posarà al servei del projecte Barcelona capital de la República Catalana o bé del projecte Barcelona segona ciutat d'una Espanya federal. El 9-N ens faran una pregunta crucial per al futur del país i de la seva capital: Sí o No a la independència? Que a quatre mesos i mig de la cita encara hi hagi polítics que no ens vulguin dir la seva resposta no és nova política. És política vella.