Qualsevol observador, per poc imparcial que sigui, pot constatar com ha avançat aquestes darreres setmanes la tasca de refundació dels convergents. Dos fets ben rellevants ho exemplifiquen: la intervenció del president a Molins de Rei i el trencament de la Federació de CiU.

Començant per aquesta darrera, un fet que algú havia dit que no es produiria mai tot apel·lant a allò de la mala salut de ferro. S'ha produït, i s'ha fet ràpidament i correcte. Sense renunciar, per part de CDC, al ric llegat de 37 anys de serveis prestats al país. Sense renunciar a una manera de fer, comprensible a Catalunya, però prou inèdita a la capital del regne. A Madrid, d'ençà dels pactes de La Moncloa i del consens constitucional, la política ha estat massa protagonitzada per personatges com l'Alfonso Guerra, amb la seva tàctica d’"acoso y derribo", com José María Aznar, amb el destructiu "váyase señor González", o com Mariano Rajoy demanant signatures "contra l'Estatut de Catalunya". Mentrestant, CiU sempre ha apostat pel consens, pels amplis acords i per donar suport a la governabilitat de l'Estat i garantir l’estabilitat institucional. Dissortadament, tota aquesta generosa i positiva contribució massa sovint ha estat pagada amb menyspreu, insults, ofec financer i retallades competencials cap a les nostres institucions.

En moments tant decisius com els actuals, els convergents assumim de ple aquest ric llegat de la bona política i la posem de ple al servei de Catalunya. La nova Convergència pren com a herència el millor llegat de la bona política portada a terme per CiU en defensa dels interessos de Catalunya.

L'altre fet que vull comentar és la proposta que va formular el president Mas a Molins de Rei. Una proposta que respon a la necessitat d'aplegar forces davant els reptes de futur. Artur Mas copsa perfectament el paper clau que els ciutadans volen tenir en el futur del nostre país. És una de les lliçons d'aquests temps: hi ha una ànsia de canvi i de que aquest canvi doni tot el protagonisme a les persones. Els partits polítics subsistiran en la mesura que s'adaptin al nou escenari i adoptin models cooperatius. Ja no són temps de monolitismes, ni de control ferri per part de l'aparell. Com a tot ecosistema, els ens ancorats en el passat i incapaços d'evolucionar i d'interaccionar amb la resta estan condemnats a l'extinció. Per contra, aquells que millor interpretin les condicions d'entorn i modifiquin les seves pautes per a adaptar-s'hi i col.laborar-hi seran aquells que protagonitzaran la positiva mutació del sistema. Artur Mas ho va deixar ben clar, cap projecte serà possible sense el concurs i la implicació de tots els qui en comparteixen els objectius.

Per a CDC l’oportunitat del nou marc és extraordinària, però molt i molt exigent. Quasi tot ha de ser posat en qüestió, a voltes per a canviar-ho, a voltes per aprofundir amb els objectius de sempre. El repte és tant complex com apassionant. A la nostra motxilla hi tenim cada dia més elements per enfocar una etapa històrica de Catalunya. Ens en sortirem!