Des de fa mesos, el principal eix de debat d'un bon gruix dels partits polítics catalans és com s'ha d'exercir el dret a decidir. Davant de la negativa del govern espanyol del PP, el gran interrogant és com s'ha de donar resposta a una demanda del 80% de la societat catalana. L'independentisme planteja el plebiscit del 27-S, mentre que l'espai representat per Catalunya Sí que es Pot aposta per l'entesa amb la nova representació política que surti de les eleccions espanyoles de finals d'any. Però aquesta entesa, pel que sembla, és una aposta a molt llarg termini.

En una entrevista a Crític.cat, el cap de llista de CSQEP, Lluís Rabell, va assenyalar que el temps que necessita la societat espanyola per entendre que Catalunya té dret a decidir el seu futur equival a diverses dècades. “Trigaran un parell de generacions a entendre-ho; però, si s’admet que hi ha un dret democràtic, és un pas endavant”, assenyalava Rabell. I, si bé és possible que la ciutadania espanyola estigui demandant una qualitat democràtica més alta que la que hi ha hagut fins ara, costa d'imaginar que en dues generacions es produeixi el que no ha passat a l'estat espanyol durant més d'un segle. Com a mínim.

Poc després que Rabell llancés aquest missatge, ahir diumenge, El País va fer un editorial dedicat a la resposta que el president, Artur Mas, i altres candidats de Junts pel Sí feien a la carta de Felipe González. La candidatura de Junts pel Sí lamentava l'equiparació feta per González entre sobiranisme i nazisme, i també subratllava “l'estima” de Catalunya cap a Espanya malgrat “l'absència de reciprocitat”. Tot això no va agradar gens a la direcció del diari, i a l'editorial es deixaven les paraules de Mas i la resta de volta i mitja.

Segons El Pais, la posició política d'Artur Mas és “particular i sectària”. I la carta de Junts pel Sí no resisteix la “més lleugera anàlisi raonada”. Això ho diu el rotatiu que ha exercit l'admiració intel·lectual des de la transició. El rotatiu que era posat com exemple de bon periodisme a les classes de la facultat. El rotatiu que encarna el suposat progressisme espanyol. I, com ja va passar durant la tramitació de l'Estatut i la sentència del Tribunal Constitucional, aquesta esquerra espanyola demostra que no és capaç d'entendre el que és un clam majoritari al Principat. Amb dues generacions n'hi haurà prou?