La superlativitat, l'exageració i l'excés en què sovint cau Alícia Sánchez-Camacho en les seves compareixences públiques no treu que, cada tant, alguna de les coses que diu puguin ser certes. Ahir, per exemple, en va dir una de ben clavada: la “tercera via” que diu defensar el PSC neix morta. I en això té més raó que una santa.

Primer perquè el concepte “tercera via” el va inventar el sociòleg Anthony Giddens allà pels anys noranta del segle passat, pel que ja té delicte que un PSC que es reclama com a “nou” hagi de recórrer a conceptes tant del passat. I segon perquè Tony Blair el va fer seu per impulsar el Nou Laborisme que el fa fer triomfar... però que va morir amb ell quan la gent se'n va cansar i quan els seus propis companys de partit el van cosir a punyalades (polítiques) poc abans de perdre el poder, l'any 2010.
 
Per tant, el concepte de referència és antic i fa dies que és mort. Però, a més, quan el PSC es reclama com la “tercera via” per reivindicar l'opció federalista en contrast a la sobiranista o a la unionista, no capta com cal que el federalisme ha format part i excusa d'una d'aquestes opcions: la unionista. El PSOE de sempre s'ha reclamat federalista, i d'això Catalunya n'ha pogut ni tirar un tros a l'olla. És a dir, que no s'ha notat. Que el seu retorn ha estat nul. Que no ha servit de res. Que ha estat un argument més al servei dels qui han volgut (i aconseguit) dilatar l'actual statu quo. Que ha estat un prometre vagin vostès a saber quina “Espanya plural” que en temps de l'impulsor d'aquest terme (ZP i el seu govern) bàsicament va retornar-nos un Estatut amputat, després d'una temporada de les més calumnioses contra Catalunya, i amb colofó de Tribunal Constitucional reblant la feina i passant el ribot a les engrunes que de la proposta catalana n'havien quedat.

Així és com molta gent capta la “tercera via” que diu defensar el PSC. Com a part de la via unionista tot i que vestida de seda. Però és morta. Per a molts. Com la que proposa el PP. La diferència, una vegada més, és que els uns van a preu fet mentre que els altres volen fer com que no. Potser els resultats electorals del 25N faran que finalment s'hi repensin.