Des de que tinc ús de raó, aquest polític de segona fila –mai ha estat al capdavant de la coalició- resisteix fent la puta i la ramoneta. A l’estil Alfonso Guerra, coetani seu, ell aprofita la feina dels que van al davant (Pujol, Mas) per anar picotejant i no té escrúpols per boicotejar i posar pals a la roda en moments que poden ser cabdals en la nostra historia.

El senyor Duran es comporta com aquells ciclistes odiats en el pilot: en l’escapada no donen relleus pujant i a 100 metres de l’arribada ataquen. En el pilot se’ls consideren uns aprofitats. En política sembla que tot és lícit però, aquella part de la població que té un cert sentit de l’ètica, hi han actituds que no són de rebut.

Quin problema té el senyor Duran? El problema del conservador: no té la intel·ligència emocional per assumir i adaptar-se al canvi de paradigma. És el moment on més agressius es tornen per poder frenar l’avanç i evitar el canvi per continuar instal·lats en la seva confortabilitat.

Si fos pels conservadors (de dretes i d’esquerres, no podem oblidar-ho) encara no hi hauria sufragi universal, les dones no votarien i els gais estarien mal vistos. La llibertat sempre l’han portat els liberals, ideològicament parlant. El tarannà liberal sempre considera a tothom igual i proporciona la màxima igualtat d’oportunitats en l’inici. No fa de la diferència de classe un “enquistament” per justificar la pròpia existència com fan els conservadors d’esquerres, altrament anomenats comunistes.

En un món mediàtic on tot es redueix a la simplificació i a l’anècdota, el liberal s’associa a un perfil econòmic sense escrúpols. Però el liberalisme filosòfic va molt més enllà i tracta de la responsabilitat individual envers la societat: és la pròpia actitud la que ens conforma com a societat. És el propi individu el responsable de proporcionar-se les pròpies eines per garantir la seva confortabilitat social i és la seva responsabilitat no ser una càrrega a la societat. Això no treu configurar un sistema solidari per ajudar a aquells que ho necessitin.

El pitjor adversari d’un liberal és el conservador, doncs és qui no deixa progressar. El senyor Duran és un adversari del procés d’emancipació nacional que, sembla, vol una majoria del poble català. Un altre tema és saber què passa pel cap a sobiranistes militants d’Unió: qui calla assumeix quelcom? O mentre la direcció està submergida en la puta i Ramoneta-peix al cove, la resta ho estan a l’ara no toca?