A pocs dies de l'inici del curs escolar la pandèmia del SARS-CoV-2, les incerteses generen molt debat. El coneixement solvent que disposa la comunitat científica internacional, després de nou mesos del probable inici de la pandèmia, les experiències educatives presencials d'estats mirall i les dades de Catalunya indiquen avui que es podrà iniciar el curs 2020-2021.

Poder començar el curs escolar dependrà de la generalització de la responsabilitat individual davant les mesures indicades i de l'adaptació del servei educatiu. El Servei Educatiu és un servei essencial com el sanitari. Malgrat que les noves tecnologies poden ajudar a l'educació en línia la socialització entre alumnes i professors és un instrument imprescindible per la qualitat i l'equitat de l'educació.

Al món hi ha notificats 23 milions de persones infectades amb confirmació i gairebé 800.000 mortes de la Covid. A Catalunya les dades oficials del Departament de Salut (dades diàries en obert de l'AQUAS-Agència de Qualitat i Avaluació Sanitària del Departament de Salut-) indiquen 822.188 persones sospitoses i 118.097 confirmades amb PCR.

Catalunya va tenir una primera onada durant març i abril, una fase de poca activitat detectada entre maig i juny i, de nou, increment a partir de finals de juny, amb corba creixent durant el juliol i agost. La fase actual s'explica per infeccions amb transmissió en l'àmbit laboral (en sectors agroalimentaris preferentment) en el lleure i reunions familiars entre persones joves. L'edat mitjana dels casos actuals confirmats està en 37 anys.

Tenim 666 persones ingressades i 121 a les unitats de cures intensives. Des de l'inici de la pandèmia a Catalunya han mort 12.922 persones. El 94% de persones mortes tenien més de 60 anys, el 82% més de 75 anys i el 67% més de 80 anys. Hi ha persones joves amb curs letal encara que l'edat i les patologies cròniques prèvies són factors de risc. Una part de les persones que han superat la Covid-19 tenen seqüeles especialment amb insuficiència respiratòria. La mortalitat per Covid-19 en nens menors de 10 anys és pràcticament inexistent i en joves del 0.1%.

La resposta immunitària dels nens menors de 10 anys sembla diferent; estudis científics en curs analitzen si la presència de virus respiratoris i de coronavirus habituals (causants de refredats comuns) poden generar immunitat creuada protectora o que el sistema immunitari infantil no desencadena reaccions inflamatòries com en els adults. L'Hospital Sant Joan de Déu lidera un estudi de Covid entre nens i dones embarassades. L'altre centre maternoinfantil de referència català, l'Hospital Vall Hebron, participa en recerca de primer nivell mundial per poder contestar a qüestions pendents.

Fins a l'actualitat, s'han fet 1.125.000 proves de PCR de SARS-CoV-2. Des de fa un mes Catalunya ha incrementat substantivament la realització de proves de PCR, tant en persones amb simptomatologia, contactes i cribratge en barris o ciutats a la recerca de persones joves asimptomàtics. Durant els mesos de març i abril les proves PCR majoritàriament s'indicaven només en persones amb símptomes i ingrés hospitalari, amb poca capacitat de proves en l'àmbit comunitari. La manca de proves i de rastreig en fases inicials de les cadenes de transmissió junt amb la migradesa de material de protecció van ser una de les febleses importants.

Catalunya, ara, lidera el nombre de proves d'Espanya. La taxa de PCR/10.000 habitants a Catalunya a finals de març era de 307 i actualment 1.030. La setmana entre 13-8 i 19-8 van realitzar-se 82.274 proves PCR i un 8% són positius. Actualment es realitzen més del triple de proves que durant la primera onada i la taxa d'IRA (infecció respiratòria aguda) és la meitat que a l'inici de la Covid-19.

El fet que les persones que s'infecten actualment són joves i que les persones amb factors de risc prenen moltes precaucions de protecció pot explicar la menor pressió assistencial actual. El virus del SARS-CoV-2 afecta a totes les edats. Els nens i joves s'infecten igual que la resta d'edats però la gran majoria són asimptomàtics o lleus. A Catalunya, segons dades oficials, entre 0-9 anys s'han declarat 44.000 casos sospitosos i uns 3.000 positius amb PCR positiva. Entre 10-19 anys uns 45.000 casos i 4.000 positius.

Un 11% de la població de Catalunya ha estat afectada (clínicament o amb proves virals) de Covid-19. Entre el grup de 0 a 19 anys entorn d'un 5% quan representen un 21% de la població. Els organismes internacionals recomanen l'escolarització presencial si es tenen en compte les guies de protecció. Extremar la higiene, mantenir la distància quan sigui possible, mascaretes en nens majors de deu anys i grups reduïts al màxim possible per tenir traçabilitat controlada en cas de contagi. Activitats educatives a l'aire lliure i espais grans tenen menys risc de contagis.

Es considera que el benefici social de l'educació és molt important i que el risc de contagi dels nens i joves amb els seus mestres/professors pot ser assumible i minimitzar-se. Després de sis mesos sense socialització educativa en aquest moment de la pandèmia a Catalunya el curs escolar i universitari hauria de poder començar amb presencialitat.

Per poder iniciar el curs escolar i universitari cal treballar cooperativament de manera intensiva entre els Departaments de Salut i Educació/Universitat. Cada centre educatiu (llar d'infants, escoles, instituts, escoles d'adults i universitats) ha de disposar d'un referent sanitari.

El professional d'infermeria vinculat als centres de salut, a la comunitat pot ser l'enllaç entre el sistema educatiu i sanitari. La infermera escolar és una figura totalment consolidada en molts estats del món. A Escòcia (amb formació addicional de salut pública), als EUA , a Suècia entre altres. Integrada al sistema educatiu i enllaç amb els sistemes sanitari, a l'atenció pediàtrica o familiar i comunitària i a salut pública. Acompanya a la comunitat educativa, genera confiança i seguretat a alumnes, professors i famílies i segueix l'aplicació de les guies/protocols sanitaris. Aquesta figura a Catalunya no està consolidada més enllà del programa salut i escola.

Els professionals educatius han de tenir tota la informació i acompanyament també des de les estructures de salut laboral. Les mútues laborals i les entitats de prevenció de riscos (col·laboradors obligatoris de la Seguretat Social) han de tenir un paper actiu en la prevenció de contagis en l'àmbit educatiu. En el cas de diagnosticar-se una persona, alumne o professor, els circuits de diagnòstic, estudi de contactes i mesures de confinament a domicili han d'estar clarament establertes. Aquest model és el que segueix Alemanya (va començar curs escolar fa més de dues setmanes), Finlàndia, Noruega,..

Així mateix l'aliança entre el sistema educatiu, el sanitari i els ajuntaments permetrà mesures l'adequació d'espais i el suport a les famílies amb més vulnerabilitat a través dels serveis socials comunitaris. Obrir els serveis educatius per considerar que són serveis essencials per les persones i la comunitat ha de ser compatible amb protegir la salut dels alumnes i els seus professors.

La responsabilitat de tots i la confiança entre tots: alumnes, professors, famílies i administracions. Els alumnes universitaris poden ser l'exemple de com els joves fan compatible la socialització per raó educativa i la protecció de la salut, individual i col·lectiva.

Està en la conducta de tots no tornar a un confinament total per no col·lapsar el sistema sanitari prevenir morts evitables. L'educació com a dret ha de poder exercir-se.