Hi ha qui en els darrers dies m’ha preguntat sobre el meu humil vot a les eleccions del 20-N. Jo els responc que votaré independència. I, fins que algú no em demostri el contrari, en aquestes eleccions l’única formació que defensa aquest objectiu és ERC-Rcat-Catalunya Sí. Votaré la llista que a Barcelona encapçala l’Alfred Bosch.
No votaré CiU perquè al capdavant hi tenen un senyor que no s’amaga de dir que no vol la independència del seu país. Més enllà que Duran i Lleida no té cap problema en incendiar la campanya quan diu el que diu dels andalusos o quan aquest senyor –que deu anar a missa, però no s’ha après allò que tots som iguals a ulls de Déu- diu el que diu davant certes tendències sexuals, el problema és que tampoc tindria cap mirament en pactar amb el PP a canvi de la seva enyorada trona de ministre espanyol, fet que, al meu entendre, és sinònim de riure’s de tot el catalanisme. CiU té un problema i aquest problema és aquest democristià que encara creu que a Espanya se l’escoltaran. És molt greu que un partit nacionalista català que vol liderar la transició nacional tingui a Duran com a cap de files al Congrés i que, a més, sigui un dels líders polítics més ben valorats a Madrid. Si ets bo pels interessos espanyols, no ho pots ser pels catalans.
No sóc partidari de l’abstenció, un exercici que mostra una certa animadversió amb el sistema democràtic. Per raons d’edat no vaig lluitar per la recuperació dels nostres drets democràtics, però sí conec a gent que ho va fer, i només per un profund respecte a aquestes persones sóc del parer que en tots els comicis s’ha d’anar a votar. Si no t’agrada ningú votes en blanc i llestos. Abstenir-te és passar a engruixir una llista on tan hi poden haver els que no els agrada cap partit democràtic com els que no els agrada el sistema democràtic com els que no els agrada la democràcia. I aquí no m’hi trobaran.
Votar estelada? Tampoc em trobaran posant una estampeta dins el sobre, per molt democràtica i estelada que sigui. El vot nul, amb tots els respectes, no em sembla massa seriós. En l’escrutini mai ningú no se’ls podrà atribuir en exclusiva. Qui podrà dir que aquests vots corresponen a sobres estelats? I si n’hi ha que hi posen una estanquera amb l’àliga? O la imatge del fundador de l’Opus? Les eleccions al Congrés no són perfectes ni són les nostres, ben cert, però rebentar-les encara les fa menys perfectes i menys nostres.
Votaré la coalició ERC-Rcat-Catalunya Sí perquè defensa uns valors que jo també defenso. La idea d’anar a Madrid a dir que ens anem, m’atrau. Com l’Alfred Bosch, comparteixo que Catalunya ha de tenir independència fiscal o acabarem desapareixent com a nació. Comparteixo amb l’Alfred la necessitat de fer infraestructures que creïn llocs de treball, assegurar l’estat del benestar, reduir les cotitzacions de les petites i mitjanes empreses i tenir el català com a llengua vehicular de l’ensenyament. Ho firmo, ho subscric i dono recolzament a tots aquests objectius. El somni de l’Alfred de veure algun dia una Catalunya rica i plena, lliure i socialment justa, és també el meu somni. Només li demanaria a l’Alfred que deixem tots plegats de parlar de somnis i que estiguem ben desperts davant la realitat que caurà amb la marea blava que s’apropa.
M’imagino que a l’Alfred no se l’escoltaran massa a Madrid coneixent el tarannà mesetari castellà, però sí hi va avalat per milers de persones la seva legitimitat augmentarà exponencialment. La independència que proposa l’Alfred és la meva independència, la que arribarà sense dramatismes, sense estirabots, sense discursos abrandats. La independència arribarà perquè una majoria de catalans i catalanes ho decidiran independentment dels seus orígens i de la seva llengua d’ús. I crec que el cap de llista d’ERC, com el seu president, l’Oriol Junqueras, això ho té ben clar, com va tenir clar i va assumir amb èxit el lideratge de la cConsulta sobre la independència a Barcelona quan es va saber rodejar d’un equip competent i va anar bé. Bosch i la seva gent mereixen un vot de confiança per portar a Madrid el discurs de la Consulta. De l’entramat social al polític,que ja toca. Jo li donaré suport amb el meu vot.
I, per acabar, només preguntar als que es quedin a casa o posin l’estampeta al sobre, que pensin a quin partit beneficia la seva –legítima- opció...