El 9-N i el referèndum
«El 9-N és una lliçó de tot allò que no pot ser el referèndum i evidencia que sense repressió no hi ha manera d’aturar l’exercici del dret a l’autodeterminació»
ARA A PORTADA
-
Parlon i Trapero es disculpen per la infiltració: «Ha estat una decisió operativa mal plantejada» Bernat Surroca Albet
-
Els sindicats, descontents amb les explicacions de Parlon i Trapero: «No és un error, és una decisió política» Gerard Mira
-
«Mai s'havia invertit tant en educació»: Illa no es mou davant la vaga de mestres Pep Martí i Vallverdú
-
Florentino continua submergit en el seu esperpent: les frases més destacades de l’entrevista amb Pedrerol Víctor Rodrigo
-
«Busquem la col·laboració, no la confrontació»: Illa es contraposa a Ayuso des de Silicon Valley Pep Martí i Vallverdú
- Maria Vila Redon
- Advocada
Fins que l’unionisme no s’ha posat el 9-N a la boca per a menystenir el referèndum, l’independentisme no s’ha adonat de fins a quin punt aquell procés participatiu va ser un mercadeig d’il·lusions, segurament innecessari, orquestrat per aquells que volien suavitzar una derrota electoral fent xantatge a l’independentisme.
Aquell dia els centres de participació van quedar desbordats, l’endemà tot va continuar igual, i mesos més tard i amb un govern ja netament independentista aquella instrumentalització política es va fer encara més evident amb els condemnats Mas, Ortega, Rigau i Homs fent-se els herois fora dels jutjats i negant la seva responsabilitat a dins.
En realitat tots ens vam emocionar posant la papereta dins de l’urna, i alguns fins i tot ens vam apuntar com a voluntaris una mica a contracor, convençuts que la guàrdia civil podia fer acte de presència en qualsevol moment i amb l’esperança que aquell dia canviés alguna cosa.
Més de dos anys més tard, sembla que només l’unionisme reivindica el 9-N per a treure importància al referèndum. Segons ells, el 9-N va ser una mobilització més i el referèndum no pot ser una altra cosa. Passen per alt que Puigdemont no és Mas, i que el govern s'ha compromès a executar el resultat.
Tanmateix, la feblesa del 9-N és també la fortalesa del referèndum, que a diferència d’aquell procés participatiu ja no es podrà rebaixar sense pagar cap preu, mentre que l'Estat és conscient que no pot quedar-se de braços plegats i desaparèixer de Catalunya com va fer aleshores (malgrat que aquella deixadesa de Rajoy i aquella rebaixa de Mas no poguessin estalviar les querelles i les subseqüents penes d'inhabilitació).
Amb tot, si aquesta vegada el Govern de la Generalitat no s'arronsa i convoca el referèndum assumint-ne totes les conseqüències, caldrà veure fins on estarà disposat a arribar l'Estat amb la seva repressió. Perquè el 9-N és també una lliçó de tot allò que no pot ser el referèndum i evidencia que sense repressió (en el sentit més cru del terme) no hi ha manera d’aturar l’exercici del dret a l’autodeterminació.
Escull Nació com la teva font preferida de Google
Aquell dia els centres de participació van quedar desbordats, l’endemà tot va continuar igual, i mesos més tard i amb un govern ja netament independentista aquella instrumentalització política es va fer encara més evident amb els condemnats Mas, Ortega, Rigau i Homs fent-se els herois fora dels jutjats i negant la seva responsabilitat a dins.
En realitat tots ens vam emocionar posant la papereta dins de l’urna, i alguns fins i tot ens vam apuntar com a voluntaris una mica a contracor, convençuts que la guàrdia civil podia fer acte de presència en qualsevol moment i amb l’esperança que aquell dia canviés alguna cosa.
Més de dos anys més tard, sembla que només l’unionisme reivindica el 9-N per a treure importància al referèndum. Segons ells, el 9-N va ser una mobilització més i el referèndum no pot ser una altra cosa. Passen per alt que Puigdemont no és Mas, i que el govern s'ha compromès a executar el resultat.
Tanmateix, la feblesa del 9-N és també la fortalesa del referèndum, que a diferència d’aquell procés participatiu ja no es podrà rebaixar sense pagar cap preu, mentre que l'Estat és conscient que no pot quedar-se de braços plegats i desaparèixer de Catalunya com va fer aleshores (malgrat que aquella deixadesa de Rajoy i aquella rebaixa de Mas no poguessin estalviar les querelles i les subseqüents penes d'inhabilitació).
Amb tot, si aquesta vegada el Govern de la Generalitat no s'arronsa i convoca el referèndum assumint-ne totes les conseqüències, caldrà veure fins on estarà disposat a arribar l'Estat amb la seva repressió. Perquè el 9-N és també una lliçó de tot allò que no pot ser el referèndum i evidencia que sense repressió (en el sentit més cru del terme) no hi ha manera d’aturar l’exercici del dret a l’autodeterminació.
Advocada. Escric i xerro on em deixen, i com a bona catalana faig coses. Em molesta especialment que les circumstàncies m'obliguin a defensar posicionaments que en una situació de normalitat no defensaria, però suposo que ja es tracta d'això. Viure és prendre partit, i a vegades m'espanto si veig que em modero.
Et pot interessar
- La sacralització del major Trapero Oriol March
- L’Estat autonòmic i els virus Montserrat Nebrera
- Esbocinar una llengua Josep-Lluís Carod-Rovira
- Quan la seguretat travessa línies vermelles Miquel Sellarès
- No sé cuidar les flors, però encara porto roses Joan Foguet
- I doncs què, la intel·ligència artificial? Oriol de Balanzó
close
Alta Newsletter
close
Iniciar sessió
No tens compte a Nació?
Crea'n un gratis
close
Crear compte
Periodisme en català, gràcies a una comunitat de gent com tu
Recuperar contrasenya
Introdueix l’adreça de correu electrònic amb la qual accedeixes habitualment i t’enviarem una nova clau d’accés.
