El 9-N i el referèndum
«El 9-N és una lliçó de tot allò que no pot ser el referèndum i evidencia que sense repressió no hi ha manera d’aturar l’exercici del dret a l’autodeterminació»
Ara a portada

- Maria Vila Redon
- Advocada
19 de juny de 2017
Fins que l’unionisme no s’ha posat el 9-N a la boca per a menystenir el referèndum, l’independentisme no s’ha adonat de fins a quin punt aquell procés participatiu va ser un mercadeig d’il·lusions, segurament innecessari, orquestrat per aquells que volien suavitzar una derrota electoral fent xantatge a l’independentisme.
Aquell dia els centres de participació van quedar desbordats, l’endemà tot va continuar igual, i mesos més tard i amb un govern ja netament independentista aquella instrumentalització política es va fer encara més evident amb els condemnats Mas, Ortega, Rigau i Homs fent-se els herois fora dels jutjats i negant la seva responsabilitat a dins.
En realitat tots ens vam emocionar posant la papereta dins de l’urna, i alguns fins i tot ens vam apuntar com a voluntaris una mica a contracor, convençuts que la guàrdia civil podia fer acte de presència en qualsevol moment i amb l’esperança que aquell dia canviés alguna cosa.
Més de dos anys més tard, sembla que només l’unionisme reivindica el 9-N per a treure importància al referèndum. Segons ells, el 9-N va ser una mobilització més i el referèndum no pot ser una altra cosa. Passen per alt que Puigdemont no és Mas, i que el govern s'ha compromès a executar el resultat.
Tanmateix, la feblesa del 9-N és també la fortalesa del referèndum, que a diferència d’aquell procés participatiu ja no es podrà rebaixar sense pagar cap preu, mentre que l'Estat és conscient que no pot quedar-se de braços plegats i desaparèixer de Catalunya com va fer aleshores (malgrat que aquella deixadesa de Rajoy i aquella rebaixa de Mas no poguessin estalviar les querelles i les subseqüents penes d'inhabilitació).
Amb tot, si aquesta vegada el Govern de la Generalitat no s'arronsa i convoca el referèndum assumint-ne totes les conseqüències, caldrà veure fins on estarà disposat a arribar l'Estat amb la seva repressió. Perquè el 9-N és també una lliçó de tot allò que no pot ser el referèndum i evidencia que sense repressió (en el sentit més cru del terme) no hi ha manera d’aturar l’exercici del dret a l’autodeterminació.
Aquell dia els centres de participació van quedar desbordats, l’endemà tot va continuar igual, i mesos més tard i amb un govern ja netament independentista aquella instrumentalització política es va fer encara més evident amb els condemnats Mas, Ortega, Rigau i Homs fent-se els herois fora dels jutjats i negant la seva responsabilitat a dins.
En realitat tots ens vam emocionar posant la papereta dins de l’urna, i alguns fins i tot ens vam apuntar com a voluntaris una mica a contracor, convençuts que la guàrdia civil podia fer acte de presència en qualsevol moment i amb l’esperança que aquell dia canviés alguna cosa.
Més de dos anys més tard, sembla que només l’unionisme reivindica el 9-N per a treure importància al referèndum. Segons ells, el 9-N va ser una mobilització més i el referèndum no pot ser una altra cosa. Passen per alt que Puigdemont no és Mas, i que el govern s'ha compromès a executar el resultat.
Tanmateix, la feblesa del 9-N és també la fortalesa del referèndum, que a diferència d’aquell procés participatiu ja no es podrà rebaixar sense pagar cap preu, mentre que l'Estat és conscient que no pot quedar-se de braços plegats i desaparèixer de Catalunya com va fer aleshores (malgrat que aquella deixadesa de Rajoy i aquella rebaixa de Mas no poguessin estalviar les querelles i les subseqüents penes d'inhabilitació).
Amb tot, si aquesta vegada el Govern de la Generalitat no s'arronsa i convoca el referèndum assumint-ne totes les conseqüències, caldrà veure fins on estarà disposat a arribar l'Estat amb la seva repressió. Perquè el 9-N és també una lliçó de tot allò que no pot ser el referèndum i evidencia que sense repressió (en el sentit més cru del terme) no hi ha manera d’aturar l’exercici del dret a l’autodeterminació.