Ho sap tothom i no ho diu ningú, canten els Manel. El pacte entre Laura Borràs i Jordi Turull per a una candidatura conjunta a la direcció de Junts, amb la intenció d'articular un relleu plàcid al binomi Carles Puigdemont-Jordi Sànchez sense convertir el congrés en un duel a camp obert, només era una treva. L'armistici s'ha esmicolat hores després de la fotografia que es perseguia a Argelers de la Marenda, cita pensada com a acte d'agraïment al president sortint -amb ascendent encara sobre la formació tot i no ostentar càrrec orgànic-, en què predominés el missatge d'autoafirmació més que el de disputa interna.

Certament, al congrés va haver-hi relat independentista de confrontació, compartit amb una revisió actualitzada del diagnòstic de l'1 d'octubre, però també van emergir els cops de colze. Junts és avui un partit imprevisible que controla institucions mentre s'autoanalitza a Twitter, síntesi de dues maneres de fer que, de moment, se suporten. Les maneres de fer de Turull i Borràs.

No hi ha treva, doncs, a Junts perquè l'acord de la nova direcció és fràgil i les dissonàncies sobre la manera d'entendre el partit es mantenen. Turull, que havia firmat una entesa generosa amb les quotes de poder que volia assolir Borràs pensant que podia compensar la cessió d'atribucions amb l'acció per decantació -en la feina de control de la maquinària-, va fer dissabte el primer exercici de pragmatisme. En síntesi, va arribar al congrés amb els deures fets. El secretari general va presentar-se a un examen i, Borràs, a una festa. El resultat és conegut: Turull va sortir reforçat de la Catalunya del Nord perquè es va convertir en el dirigent més votat, començant a revertir el control de les bases acreditat per la presidenta del Parlament, mentre figures clau de l'entorn de Borràs quedaven tocades pel suport exigu de la militància. Especialment, el secretari d'organització, David Torrents, que només es podrà salvar amb un pacte de despatx, els mateixos que deia demonitzar. Quan falta un any per a les municipals, Junts no té cap de llista a Barcelona i tampoc secretari d'organització, càrrec que aglutina la responsabilitat de la confecció de les candidatures.

A Junts se li acumula feina en el compte enrere cap al nou cicle electoral. En les municipals, intentarà conservar la feina feta per Sánchez d'aglutinar complicitats amb alcaldes del PDECat, a la vegada que ubica el discurs en la gestió, instruccions verbalitzades amb la voluntat d'esgarrapar poder local. Tot plegat, fent-ho compatible amb un missatge exigent en termes nacionals, que renega de la taula de diàleg i advoca per convertir el cinquè aniversari de l'1 d'octubre en una "segona volta" del 2017, vocabulari tan modulable com el calendari inconcret d'una eventual DUI. En la ponència política que s'ha de validar aquest juliol, avançada per NacióDigital, també es flirteja amb una consulta a la militància sobre la continuïtat al Govern si no s'avança en el treball de "preparar la culminació del procés d'independència". Altre cop el llenguatge difús, que s'explica per la necessitat de marcar distàncies amb ERC i assegurar la convivència, complexa, en una executiva amb sensibilitats tan diferents.

Costa d'imaginar-se Turull i els turullistes sortint del Govern encara que el debat de política general del curs que ve vagi pel pedregar, de la mateixa manera que resulta versemblant afirmar que Borràs és capaç de tensar les costures del partit si, a la tardor, més que l'objectiu de la independència està en joc la seva continuïtat al Parlament per la carpeta judicial. Aquest octubre farà cinc anys de l'octubre adrenalític del 2017 i Junts continua sent un artefacte gasós. Hi militen els qui pactarien sempre que calgui amb el PSC si l'entesa permet aglutinar quotes de poder institucional i els qui diuen prioritzar l'acord sobiranista per sobre de tot, pel sacrilegi de lesionar la majoria del 52%, la més màgica de totes les majories, perquè s'invoca i no es practica. La mescla evoca tensions i n'abocarà més quan s'hagin d'afrontar els pactes posteriors a les municipals.

Turull i Borràs enceten el ball a Junts amb l'interrogant de si la seva solució serà harmoniosa. De moment, s'han mudat per a la primera fotografia, han somrigut i han promès "esperit d'unitat", però no semblen anar del tot compassats. Si es trepitgen més del compte quan la música soni, el partit corre el perill d'ensopegar; aquest cop, de veritat. I les perspectives electorals de les municipals no són, precisament, per tirar coets. Ho sap tothom, però no ho diu ningú.