La tradició mediterrània ens explica que moltes de les decisions preses davant d'un bon dinar, o d'un cafè carregat, són les millors. Famoses són les sobretaules de les famílies, on es repassa la vida de cada fill, nebot, tieta, i on es determinen molts dels millors costums personals i socials. És al voltant d'un bon àpat, i d'un bon vi que es viuen els moments importants a la nostra cultura. Deu ser per això que González Pons ahir, va dir que la conferència de President Puigdemont, de Junqueres i Romeva, es faria com si haguessin anat a un bar. Era aquesta tradició mediterrània la que batia darrere una interpretació tan escadussera des del Partit Popular, front un fet que els fa por.

I és la por a les paraules la que s'amaga també darrere les no paraules del president Rajoy a hores d'ara, quan, acabada la conferència, no ha estat capaç ni tan sols, de referir-se'n a ella com un acte normal, que és el que ha estat.

Fa temps que estem parlant de la democràcia de fireta que tenim a Espanya, d'aquesta falsa llibertat d'expressió, de la justícia de doble raser. Però és quan la veuen els veïns que alguns es preocupen. Pot ser que Europa estigui preocupada per Trump, segur que ho està com ho estem totes. Pot ser que el Brexit sigui una pedra a la sabata europea molt difícil d'extreure, i molts diuen que el "tema català" no interessa a Brussel·les. Bé, segurament tenen part de raó, però amb la conferència d'aquest dimarts, com a mínim, ningú podrà dir que no sap de que es parla, quan parlin de Catalunya.

En totes les llengües possibles, amb totes les garanties democràtiques possibles, s'ha de fer un referèndum, i s'ha de fer el més aviat que es pugui, amb acord o sense del govern del PP. I això des d'ahir és més veritat, no només perquè ho hagin sentit els que eren a Brussel·les, sinó també perquè ho han verbalitzat tres persones, en representació de la majoria social i política de Catalunya, i ho han fet al cor d'Europa. Una Europa que si vol sobreviure, haurà de fer per escoltar als catalans.

Les bases d'una Europa dels pobles, són la clau per a la supervivència del vell continent. Ja estem veient que els estats nascuts a recer de la revolució francesa estan fent figa, i són els responsables d'una crisi econòmica primer, i de valors humans després, que Europa no es pot permetre. Amb la declaració de Catalunya a Brussel·les, estem donant una possibilitat de refer el somni europeu. I per això, és més vàlida avui que ahir, tot l'esforç dels qui estan a la darrera d'aquesta demanda de referèndum. És una de les proves de foc de la renovació de la vella Europa. I certament, ho celebrarem, llavors sí, a un bar.