Des de l'arribada de la directiva encapçalada per Sandro Rosell, el Barça no ha parat de ser més notícia als jutjats que per mèrits esportius. De nou, Josep Maria Bartomeu és imputat pel cas dels columbaris, mentre en paral·lel, l'Audiència Nacional espanyola –qui, si no?– obre el judici oral pel cas Neymar 2 i fixa una fiança de 3,4 milions per al club, el Santos i els seus presidents.
 
Continua el desori judicial al club que mou més sentiments a Catalunya, si tenim en compte seguidors, socis i història. Això, però, no ha privat la directiva de parlar de mans negres, de conxorxes arbitrals, dels poders de l'estat, de la llotja del Bernabeu i de totes les demolicions sense miraments que fa el "señorío" de qui no vol que se li disputi l'hegemonia del futbol estatal i europeu. Potser tot això sigui cert. Però també ho és que el Barça ha perdut el rumb i el fons sentimental per acabar convertit en un viver de taurons del màrqueting, amb instint comercial i tendència a atraure saraus.
 
La deriva esportiva dels darrers temps és només la punta de llança d'un seguit de catastròfiques decisions. La primera, aplicar un nou model de gestió esportiva i econòmica: el del Real Madrid. La segona, convertir en un solar l'equip que havia de fer de Leo Messi un mite sense discussió, tal com és i com es mereix. La tercera, la destrossa sense pal·liatius de la secció de bàsquet: del cim, al no-res. La quarta, aquest desgavell vergonyós on, una vegada i una altra, el club es veu esquitxat per la mala pràctica dels seus dirigents.
 
Un club com el Barça no pot estar sota sospita, ni pot liquidar el patrimoni immaterial que l'havia fet singular a ulls del món. El llegat del club ha estat construït gràcies a més de cent anys d'història impecable. Perquè el Barça és i ha de seguir sent la cara d'una reivindicació elegant, combativa i contundent, la mateixa al camp que al país. Amb fermesa, alegria i optimisme. I per això, per molt que s'estimi el Barça, cal ser més exigents i durs que mai en el compliment de la llei i a l'hora de pagar impostos. Perquè aquesta mala imatge no ens la podem permetre.