És possible que no hi hagi eleccions a Espanya. L'hàbil jugada de Pedro Sánchez de fagocitar part del programa social de Podem posa una forta pressió damunt els de Pablo Iglesias, que és possible que no resisteixin ateses les seves tensions internes. Si es mantenen ferms i no fan president Sánchez, apareixeran -amb tot el suport mediàtic que calgui- com els culpables que no hi hagi un govern suposadament progressista a La Moncloa. Que si no es deroga la reforma laboral serà culpa del noi de la cueta, vaja.

També és possible que resisteixin. Iglesias és perfectament conscient que l'esquerra a l'esquerra del PSOE esdevé irrellevant si es limita a un sí automàtic als socialistes, només per allò de la por que vingui el papu de la dreta. I sap molt bé que assumir responsabilitats de govern en l'àmbit estatal és el pas que necessita la seva formació per convertir-se en una alternativa creïble. I no és l'únic que ho sap.

Ho saben també tots els poder fàctics, econòmics, mediàtics i polítics de les espanyes. Que han dibuixat una línia vermella molt clara. Millor dit, dues. La primera, prou coneguda, és que a Catalunya i al moviment sobiranista, ni aigua. Ni referèndum, ni res que se surti de la Constitució que nos dimos entre todos. La segona, que no pot haver-hi vida a l'esquerra dels partits dinàstics. Per tant, res que soni més esquerranós que el PSOE pot trepitjar la moqueta del Consell de Ministres. En cap cas, peti qui peti.

Per això, si Iglesias i companyia no transigeixen, hi haurà eleccions. No importa gens el risc -molt cert- que el tripartit de dretes sí que sumi aquest cop. Hi ha un bé superior, que s'ha de preservar a tota costa. I si els socialistes s'han d'immolar i convertir un mandat de quatre anys potencialment transformador en una breu experiència de mesos amb un impacte legislatiu que s'aproximi a zero, que així sigui.